Georgina Regàs i Pagès va morir aquest dimarts 19 de juliol als 89 anys a Torrent (Baix Empordà), on fa anys havia fixat la seva residencia. Nascuda a Barcelona, Regàs és autora de més de vint llibres de cuina i una figura clau en la divulgació de la cuina tradicional catalana. Fa divuit anys, va obrir a Torrent el Museu de la Confitura, que va convertir en una referència.

Filla del dramatrug Xavier Regàs, que va ser cap de serveis de la Generalitat de Catalunya durant la República, la família es va exiliar a l’inici del franquisme. Va estar en un camp de concentració a França i va estar internada als Països Baixos. En esclatar la Segona Guerra Mundial, va tornar a Barcelona. Ha estat definida com una dona valenta, emprenedora, sàvia, empática i solidària.

Va viure a Anglaterra, on va ser secretària del doctor Josep Trueta a Oxford, i també a Salzburg, on es va casar. Va tornar a Barcelona el 1968 per treballar amb el seu germà i promotor cultural Oriol Regàs, fundador de Bocaccio.

A partir dels anys 80, va iniciar una prolífica carrera com a autora de llibres de receptes, on recuperava i difonia plats tradicionals de la cuina catalana. Estem parlant, sobretot, d’un llibre que, no només no és una novetat, sinó que, fins i tot, no es troba a les llibreries (si no és a les d’ocasió). Es tracta de ‘La cuina de Festa Major de la Lola de Foixà’, un excel·lent treball de Georgina Regàs. Va ser editat l’any 1981 per Editorial La Gaia Ciència, i seria convenient reeditar-lo.

Es tracta, en efecte, d’un llibre històric. Conté les receptes de Lola Solés i Sais, coneguda per “la Lola de Foixà”, nascuda a Foixà l’any 1907 i morta a Palafrugell el 1978. Una dona de pagès que, com altres, era sàvia en el seu ofici, tot fent de “cuinera de lloguer”.

Georgina Regàs | catedraemprenedorsudg.cat

Georgina Regàs, doncs, va tenir la gosadia -en uns moments en què els gastrònoms i gurmets a penes valoraven la cuina tradicional- de posar en solfa les receptes d’aquesta cuinera planiana. És, per tant, cronològicament, el primer llibre -parcial, però molt valuós- de cuina gironina, sense deixar de tenir en compte els volumets de Platillos de l’Empordà i Cuina popular catalana publicats a partir del 1979 per la Batllia Girona Costa Brava de la Chaîne des Rôtisseurs; i una obra, introbable del tot i d’escassa difusió, d’Eliane Thibaut-Comelade, titulada Cuina rossellonesa i de la Costa Brava (Barcino,1963). Molt valuós és A la recerca d’una cuina garrotxina, de Domènc Moli (1982).

La cuina gironina, del qui signa (Graffiti Edicions, Barcelona, 1985 i Caixa de Girona), seria el primer treball que inclouria un estudi i teoria d’aquesta cuina, i que la contemplaria de forma global (aquest llibre ha estat reeditat per La Magrana amb el títol Cuina de l’ Empordà i la Costa Brava, malgrat que també inclogui la muntanya).

Georgina Regàs va dedicar bona part dels últims anys de la seva vida a promoure, investigar i difondre el món de la confitura, tant des del Musue de la Confitura com des de cursets i accions solidàries. La culpa d’aquesta passió la va tenir un llimoner que hi havia al costat de la casa que va comprar a Torrent fa quaranta anys. “Va ser una amiga anglesa que passava uns dies a casa qui em va suggerir utilitzar les llimones per a fer confitura. Vaig caure de ple en un món per a mi desconegut, extraordinari i excitant. Em va agafar una veritable passió”, recordava Regàs.

L’any 2002 el llibre 740 confitures va ser mereixedor d’un esment especial en els premis Gourmand, que guardonen els millors llibres de cuina del món. El 2004 va obrir a Torrent el Museu de la Confitura, únic a l’estat espanyol. Al seu obrador s’hi han elaborat desenes de milers de pots de confitura, melmelada i gelees de més d’un centenar de gustos. Un servidor recordava recordava en un article que el Museu de la Confitura “té la més àmplia referència de confitures de tot el país”.

Un dels seus últims projectes, amb més de 80 anys, va ser la creació d’una cooperatvia que ensenyava a les mares de Ziguinchor (Senegal) a fer i comercialitzar confitures per a millorar les seves condicions de vida.

L’any 2012, les professores de la UdG M. Dolors Muñoz i Pilar Presas van publicar un llibre sobre dotze dones emprenedores, entre les quals hi havia Georgina Regàs.

Nou comentari

Comparteix