El gaspatxo és un dels imprescindibles de l’estiu. Amb ingredients tan naturals com saludables, tan nutritius com refrescants, pocs es resisteixen a aquesta sopa freda. En el mercat hi ha molts gaspatxos ja preparats, adequats per a qui no té temps o ganes de fer-ho a casa, què podem esperar d’ells, es pregunta l’OCU, que ofereix alguns paràmetres per triar el millor gaspatxo del supermercat.

Gaspatxo: fresc, nutritiu i saludable

L’interès nutricional del gaspatxo radica en la presència de vitamines (vitamina C i carotens, sobretot) i minerals (potassi fonamentalment), a més de tots els fitonutrientes. El contingut en fibra, però, es veu minvat, ja que s’acostumen a pelar les hortalisses (també el tomàquet).
L’aportació energètica del gaspatxo depèn sobretot del pa i de l’oli d’oliva, ja que la resta dels ingredients són hortalisses amb una baixa aportació calòrica. Un gaspatxo casolà aporta de mitjana unes 110 kcal per ració de 200 ml.

Diferents tipus de gaspatxo

El gaspatxo és un plat molt versàtil que permet adaptar-se als gustos i necessitats de cadascú, fins al punt que cada cuiner té la seva pròpia recepta. En la gastronomia espanyola hi ha diversos tipus de gaspatxos: l’andalús, més senzill; l’extremeny, on el tomàquet trossejat se serveix sobre un grapat d’alls en oli; i el manxec, que no té res a veure amb aquest plat fred ja que es tracta d’un guisat elaborat amb carn que se serveix amb coques de pa.

Hi ha tantes receptes de gaspatxo com cases: amb més o menys pa, o fins i tot sense ell, amb all, amb comí… Les hortalisses de temporada, una batedora o un robot de cuina, i poc més fa falta per a gaudir d’un boníssim gaspatxo.

Gaspatxo envasat, no tan bo com el casolà

Són molts els que es decanten pels productes envasats, en pot, ampolla o brik. Aquesta opció té els seus avantatges:

  • És una manera de gaudir d’aquest plat en qualsevol moment.
  • És una opció còmoda, t’estalvia l’elaboració i sempre tens a mà una plat refrescant.
  • És molt fàcil de transportar: es pot emdur a qualsevol part sense problemes, i a més alguns fabricants inclouen envasos individuals

Però no t’enganyis, el millor gaspatxo envasat no és igual que el que es fa a casa. En realitat, pocs aconsegueixen acostar-se a un gaspatxo casolà. Són molts pocs els que incorporen pa en les seves receptes; a més, els continguts en oli són molt baixos fins a tal punt que un got de gaspatxo industrial aporta de mitjana unes 90 kcal (de 62 a 150 kcal). Les seves poques calories el converteixen en perfecte si vols limitar la teva ingesta calòrica, però és decebedora si vols gaudir d’un plat típic de la gastronomia espanyola.

Ampolles amb gaspatxo | OCU

Fresc? Per a fresc, el de casa

Ara, la tendència en el mercat és parlar de natural i fresc. Els gaspatxos no es queden fora de les noves tècniques comercials. De fet, estan proliferant els gaspatxos frescos. Però què hi ha darrere de l’adjectiu “fresc”?

Un dels ingredients importants del gaspatxo és el vinagre. A més d’aportar sabor, el vinagre baixa el pH de la preparació, la qual cosa permet evitar alteracions microbiològiques. El gaspatxo casolà té una vida útil molt curta (de 3 a 4 dies). En la indústria és necessari allargar la vida útil dels gaspatxos, per això se sotmeten a un tractament tèrmic per a garantir la seva seguretat.

La combinació de l’àcid (vinagre) amb la calor dona lloc a un aliment segur que ha de ser conservat en el frigorífic fins al moment del seu consum. Amb l’avanç de les noves tecnologies, aquests tractaments són menys agressius i fins i tot donen pas a altres tècniques, com poden ser les altes pressions.

En el supermercat es poden trobar gaspatxos sotmesos a una pasteurització (menys de 85 °C durant uns 20 segons) o a una “flash pasteurització” o HTST (tractament d’uns segons a 88 °C), però també productes que no s’han sotmès a cap tractament tèrmic. No sempre s’especifica clarament el tractament al qual se sotmeten els gaspatxos. Fins i tot aquells que indiquen “no pasteuritzats” no vol dir que no hagin patit algun tractament de conservació.

Els millors gaspatxos envasats

De l’anàlisi de gaspatxos realitzada per l’OCU es conclou que poden ser una alternativa còmoda a l’elaboració casolana. Però entre ells hi ha grans diferències:

  • La diferència entre gaspatxos com el de Don Simón o el de Bo de Debò amb el gazapcho Raf de Santa Teresa o el fresc d’Hacendado radica en el seu sabor, sobretot per la presència de retrogustos amargs o sabors molt àcids que poden espatllar la degustació.
  • A més de la degustació, el preu és un altre factor important com a element diferenciador. Per exemple, la diferència entre el gaspatxo més car de l’estudi de l’OCU, el Raf de Santa Teresa, i el producte Compra Mestra, ronda els 4 euros el litre.

Nou comentari

Comparteix