El sector dels cítrics de les Terres de l’Ebre ha vist com les restriccions imposades a la restauració arran de la pandèmia de la covid-19 han limitat la comercialització de la seva producció als mercats europeus. La campanya es tanca, quantitativament, amb xifres de fruita recol·lectada per sobre de la mitjana dels últims anys: 145.000 tones de mandarines i 50.000 de taronges, 195.000 tones en total. Tampoc, asseguren els comercialitzadors i el Departament d’Agricultura, s’han produït ensurts davant la temuda afectació que la pandèmia podia tenir en el desenvolupament habitual dels treballs. En canvi, admeten, els cítrics no han trobat una sortida tan fluïda als mercats com es podia preveure pels tancaments d’establiments de restauració.
Si bé les expectatives inicials, abans de començar la campanya, apuntaven a l’increment del consum dels productes del sector primari, seguint la tendència durant la pandèmia, el resultat final per als productors no ha estat bo. “Vam tenir una primera onada en la qual la prioritat de la gent eren els productes d’alimentació i les vendes van augmentar, però arribats al mes de setembre, quan comencem la campanya, s’ha normalitzat i no han estat prioritaris”, ha reconegut el president del Consell Regulador de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre, Federico Tarazona.
Tot i els recents intents de potenciar el consum de cítrics a Catalunya amb marques i segells de qualitat, més d’un 90% de la producció de les Terres de l’Ebre continua exportant-se a països europeus, França i Alemanya, principalment. Les diferents onades de coronavirus que també han patit allí han impactat negativament en el consum. També el fet que bona part de la producció de cítrics té com a destinació final la transformació en sucs per al sector de la restauració. “En l’àmbit europeu la restauració ha baixat molt i ha alentit el consum”, assumeix el director dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Jesús Gómez.
Aquest escenari, unit a l’increment de la collita entre un 15 i un 20% per sobre de la mitjana –en casos concrets com l’Exportadora d’Agris d’Alcanar ha arribat a unes 30.000 tones, amb un 30% més de producció- , ha complicat la comercialització deixant els preus en uns valors “decebedors”, en paraules de Tarazona. Així, la clementina s’ha pagat entre els 0,15 i 0,20 euros el quilo. Millor comportament ha tingut la taronja, que s’ha situat finalment entre 0,30 i 0,40 euros el quilo.
En canvi, i segons subratllen el mateix Departament i els magatzems comercialitzadors, l’impacte que la pandèmia ha tingut en el desenvolupament de la campanya i sobre els 10.000 temporers que han treballat ha estat limitat. La possibilitat de brots que obliguessin a confinar empreses senceres i frenés el ritme de producció al moment àlgid de la collita aterrava el sector. La Generalitat i les empreses havien dissenyat un protocol per detectar casos ràpids i aïllar-los, limitant al màxim les afectacions. “En aquests nou mesos hem tingut dos grans onades de covid: ho hem suportat en l’àmbit productiu perquè en cap moment hem tingut cap problema de brots que hagi paralitzat una empresa però quan hem anat al mercat Europa també ha tingut onades de coronavirus i tot el consum i l’economia s’han alentit”, ha refermat.
En aquesta línia, l’alcalde d’Alcanar i president del Consell Comarcal del Montsià, Joan Roig, ha destacat que l’acció conjunta de les administracions –locals i de la Generalitat- i les empreses ha aconseguit “anticipar als esdeveniments” a l’hora de “protegir” les persones que treballaven en la campanya dels cítrics, el teixit empresarial i el veïnat dels pobles productors. “Vam activar tots els radars sociosanitaris per detectar situacions de temporers de més vulnerabilitat i el resultat ha estat clar: les protagonistes han estat les taronges i les mandarines, no la covid”, ha manifestat Roig, que ha celebrat el “treball conjunt” en la gestió sanitària de la campanya.
2 
