Les cooperatives de ramaders Plana de Vic i Vaquers d’Osona alerten del risc de col·lapse que viu el sector lleter per l’escanyament de les grans centrals distribuïdores de llet que imposen un preu per sota del cost de producció. Aquesta situació es dóna per la posició de dominància que té la indústria lletera que fixa el contracte amb preu, condicions i volum de vendes, amb un marge de negociació pràcticament nul per part del ramader.
Per evitar aquest pols de força d’una de les dues parts i sustentada per les protestes de pagesos de diferents sectors, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va aprovar el Reial Decret 5/2020 del 25 de febrer pel qual s’estableix que els contractes han de recollir el preu que cobreixi el cost mínim de producció. També va donar sis mesos per adaptar els contractes a la nova llei, termini que ja expirat per fer-se efectiu. En aquesta mateixa línia, es treballa amb la nova llei de la cadena alimentària1.
Precisament, representants de la Cooperativa Plana de Vic van traslladar al Congrés de Diputats el passat mes de gener les seves demandes i l’actual situació del sector, per exigir que es compleixi que el preu mínim de la llet cobreixi els costos de producció. Només d’aquesta manera, el sector lleter es veu capaç de mantenir les explotacions de proximitat, garantir polítiques de sostenibilitat per al territori i oferir un producte que garanteixi la cadena de valor.
Les cooperatives Plana de Vic i Vaquers denuncien que a, Catalunya, les principals centrals envasadores de llet com Lactalis (envasadora de Puleva i algunes marques blanques), Làctia (principal proveïdor de la marca blanca de Mercadona), Llet Pasqual o el Grup Cacaolat (Letona), envasen la llet de les marques més conegudes i de les marques blanques de les grans cadenes comercials. Aquestes centrals, fins a dia d’avui, no estan complint amb aquestes reivindicacions i al·leguen que és difícil saber els costos de producció i que el preu que paguen ara –que, en el cas de la llet fluctua segons l’oferta i la demanda i l’època de l’any, segons si hi ha més o menys volum de producció– ja cobreix els costos; una afirmació que no es fonamenta en cap dada empírica.
Per a les cooperatives, és un cercle viciós perquè, al final, les cadenes de distribució per a qui es produeixen les marques blanques també escanyen per fixar un preu a la baixa. A la fi, les cadenes de supermercats són qui marca un preu mínim que ha de cobrir el procés industrial i envasat de la llet i, qui en rep les conseqüències, és el productor que ven per sota dels mínims.
Tancar els mesos amb pèrdues
Per poder tenir criteris més objectius, les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d’Osona estan fent un càlcul dels costos de les seves granges a través d’una empresa externa d’auditoria, amb un cost mig de producció pel 2020 de 34,56 euros per litre. Segons les dades facilitades per aquesta empresa, una granja de 180 vaques produeix 160.000 litres al mes i amb el preu de llet de 32,55 cèntims d’euro per cada litre, preus que no han variat en els últims 25 anys, acaba tenint una pèrdua de 3.216 euros al mes. A més, totes aquestes dades encara no incorporen els increments dels costos de matèries primes dels últims 6 mesos, que es preveu repercuteixin en un increment d’entre 2 i 3 cèntims el cost per litre produït.
Una de les reclamacions del sector és que el preu de la llet no estigui per sota d’un preu acordat, com passa a França, i així es garanteixi el cost de producció de tota la cadena alimentària. Perquè mentre una marca blanca pugui fixar el preu a 58 cèntims d’euro, la possibilitat de pagar un preu just al ramader és nul.la. Però, en canvi, només que el preu de venda del litre al supermercat al darrer any hagués estat de 72,73 cèntims d’euro s’hagués pogut evitar el tancament de desenes explotacions . Aquest canvi de paradigma permetria posar en valor els diferents trams de la cadena alimentària i que el consumidor prengui consciencia que al preu que paga el litre de llet no es cobreix la producció: farratge, pinso, benestar animal, seguiment sanitari i costos laborals.
