La millor pizza de l’Estat es troba a Alacant. Es tracta d’una pizza que té com a principal ingredient la gamba vermella de la Marina Alta i que elaboral Alessandro Damiano, de la Fabbrica della Pizza (Xàbia, Alacant). Aquesta pizza ha estat reconeguda com la millor d’Espanya en la categoria clàssica en el primer concurs sobre aquesta elaboració organitzat per Salón Gurmets, segons recull ‘La Vanguardia‘.

Després de dos dies de competició i cent participants, el I Campionat de Pizzes Gurmet by Magma de Cabreiroá ha lliurat els seus guardons en cinc categories; a més de Damiano en la clàssica, José Manuel Vallejo, de Lemon Food (Melegís, Granada), ha guanyat en la de sense gluten; Daniele Conté de Sorsi e Morsi (València) en la de pala; Brayan Rodríguez, de Kilómetros de Pizza (Madrid) en taglio i Francis Tolu, de Pizzeria Venècia (Alginet, València), en acrobàcia.

Amb una massa fermentada 48 hores, dos tipus de farina i hidratació del 70%, sobre la qual ha posat, una vegada enfornada, suc de caps de gambes vermelles amanides amb sal i suc de llima, una escuma de formatge stracciatella amb pell de llima, quenelles de tartar de gamba amanida amb oli i cítrics, i tomaques cherry saltats lleugerament picants amb caviar de llima, Alessandro Damiano s’ha imposat a la resta dels concursants en la categoria clàssica.

Versió més assequible

Aquesta creació, feta especialment per al campionat, tindrà una versió “més assequible” per a la Fabbrica della Pizza, explica el guanyador, que va obrir la pizzeria fa un mes però que té un obrador en el qual elabora bases de pizzes per a altres restaurants i fa classes sobre la matèria.

Per a ell, “el més important és la massa i combinar tres o quatre ingredients com a molt, però que estiguin ben balancejats, i jugar sabors i contrastos”.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: ciutadà a maig 03, 2022 | 08:25
    ciutadà maig 03, 2022 | 08:25
    Doncs no sé pas..... Mireu, ja fa uns anys, en ocasió d'un viatge a Italia, l'aterratge fde l'avió es demorà força a causa d'una tempesta. Era ja tard quan vaig entrar en un restaurant molt modest i vaig demanar l'unica cosa que tenien per a sopar: una pizza. La vaig robar boníssima, el que vaig atribuir a que tenia molta gana. Però no; en dies següents en vaig tastar d'altres en altres llocs. Conclusió: les pizzes que es mengen aquí no tenen res a veure amb les que es fan a Itàlia.

Nou comentari

Comparteix