La reina d’Anglaterra Isabel II, que va morir la setmana passada amb 96 anys, ha estat la segona monarca més longeva del món després de 70 anys i 214 dies de regnat. I no es pot descartar, entre altres factors, que l’alimentació que portava hi hagi tingut alguna cosa a veure. Segons publica ‘La Vanguardia‘, la reina començava el seu dia amb un te Earl Grey, el popular te negre anglès aromatitzat amb oli de bergamota, sense llet ni sucre, i unes galetes que prenia amb la companyia dels seus Corgis.
A continuació, gaudia de l’esmorzar principal en el seu menjador privat del Palau de Buckingham. En aquesta ocasió preferia els cereals, el iogurt, les torrades o la melmelada (la de taronja amarga de Sevilla era de les seves preferides). També li agradava esmorzar peix, i tenia feblesa pels arengs, que durant els anys de la guerra acostumava a prendre amb la seva germana, la princesa Margarita, quan eren al castell de Windsor. Li agradaven en totes les ocasions, també per dinar i sopar.
Isabel II acostumava a dinar de manera senzilla, sovint un plat de peix amb verdures. Habitualment menjava llenguado de Doven sobre un llit d’espinacs. Quan dinava sola evitava els aliments amb midó, com ara la pasta i les patates.
L’hora del te era un dels seus moments preferits del dia i no se la saltava per res del món. Prenia el te a l’estil tradicional (ja fos Earl Grey o Assam), amb fulles de te senceres en una tetera que abocava sobre una tassa de te de porcellana fina. L’acompanyava amb sandvitxos i scones, un brioix rodó típic anglès. També li encantava el pastís de galetes amb trossets de xocolata i el pastís de gingebre, i entre els seus sandvitxos favorits estava el de cogombre, ou i salmó.
Per a sopar no hi havia un menú molt definiti: carn o peix amb verdures acostumava a ser la seva principal elecció. Li encantava la carn de caça, especialment la de cérvol servida amb salsa de bolets al whisky. Per a postres li agradaven especialment les maduixes de Balmoral i els préssecs conreats al Castell de Windsor. Tot i que la seva major feblesa sempre va ser la xocolata i, en concret, el pastís de xocolata que preparaven per a ella a palau.
