La Catalunya Central tindrà en funcionament, l’any vinent, el seu primer obrador d’horta compartit. S’ubicarà al mercat de Puigmercadal de Manresa i servirà als pagesos per transformar part dels seus productes i, alhora, generar noves possibilitats d’ocupació per a persones que vulguin incorporar-se al sector agrari. “Aquí l’hivern és molt dur, hi ha molt producte, i ens ajudarà a evitar que es perdi”, reconeix Pere Calafelll, un dels pagesos que ha col·laborat amb els ajuntaments de Manresa, Navàs i Artés a la seva posada en marxa. El nou espai ocuparà una superfície de 153,88 metres quadrats i estarà equipat amb la maquinària necessària per a fer conserves, elaborats vegetals i caldos, entre altres.
L’obrador està impulsat pels Ajuntaments de Manresa, Artés i Navàs, municipis promotors de la Xarxa per la Sobirania Alimentària de la Catalunya Central (XaSSAC). Està pensat perquè els pagesos puguin transformar el producte excedent de les seves explotacions i planificar nous cultius dedicats a la transformació.
Pere Calafell, un dels pagesos que ha col·laborat en el seu disseny, explica que era una reivindicació del territori. “Aquí hi ha molt producte que es pot arribar a perdre i aquest obrador ens obre moltes possibilitats”, explica, tot reconeixent que hi ha molts pagesos “que s’havien buscat la vida amb obradors privats”.
153 metres de superfície
A hores d’ara s’estan executant els treballs per posar en marxa el nou espai, que s’ubicarà al mercat de Puigmercadal. Concretament a la primera planta, amb una superfície útil de 153,88 metres quadrats i amb diverses estances per complir tots els protocols de seguretat alimentària. S’ha dissenyat seguint els consells dels pagesos que en faran ús, a través d’un procés participatiu. “S’ha adaptat a les seves necessitats”, reconeix el regidor de Ciutat Verda de l’Ajuntament de Manresa, Pol Huguet.
Si se segueixen els terminis, les obres finalitzaran a finals d’estiu. Llavors “caldrà equipar-lo, fer la concessió i esperem que els primers productes puguin sortir a principis d’any i, de cara a l’estiu vinent, estar en ple rendiment”, afegeix el regidor.
L’espai
La idea és que els pagesos puguin transformar ells mateixos els seus productes en elaborats o, col·lectivament, pagar a un cuiner perquè els transformi. També que els mateixos pagesos facin sinergies per elaborar productes conjuntament. Pel que fa a la venda, la intenció és que els pagesos es facin càrrec de la comercialització, encara que no descarten, per aquells que no disposin dels canals, crear la marca “obrador” i que es puguin adquirir en supermercats de Manresa.
Diversificar el negoci
Segons el regidor, l’obrador evitarà malbaratar els aliments, acostar el producte de proximitat, i obtenir una major rendibilitat pels pagesos. “Potser fins i tot n’hi ha que com troben més sortida opten per plantar més”, apunta, tot subratllant que serà un revulsiu “pel sector, que si veu sortida, fins i tot potser ajuda a assegurar el relleu generacional”.
L’ús de l’obrador es planificarà pel que, a hores d’ara, no s’ha establert un topall de pagesos que en puguin fer ús. Alhora, vol potenciar l’ocupació al territori, per la qual cosa també s’obrirà a persones que vulguin incorporar-se al sector agrari. A més, no es descarta que les instal·lacions puguin tenir funcions complementàries, com fer-hi cursets de cuina o que empreses en puguin fer ús.
Un projecte que es va començar a gestar el 2018
Manresa va començar a interessar-se per la construcció d’un obrador el 2018. Des d’aleshores, es van anar teixint aliances amb altres institucions i es va corroborar, amb els productors agraris, el potencial que podria tenir aquesta infraestructura a la Catalunya Central.
Tindrà un cost de 140.000 euros, finançats per l’Ajuntament de Manresa, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i la Diputació de Barcelona. Alhora, ha comptat amb la col·laboració dels ajuntaments membres de la Xarxa per la Sobirania Alimentària de la Catalunya Central (XaSSAC) i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que promouen polítiques orientades al foment d’un sistema agroalimentari més sostenible.
