“El Dijous Llarder, botifarra menjaré”. A Catalunya tots recordem de quan érem menuts el dijous llarder i el Carnestoltes com un dia on la botifarra d’ou i la truita eren els protagonistes. Probablement perquè ens tocava anar a una excursió escolar i gaudir amb els amics d’un entrepà farcit d’aquesta botifarra única i típica dels Països Catalans. Ara, fins i tot es fa un concurs per premiar les millores botifarres d’ou de Catalunya.
“Estem molt contents perquè és el primer any que guanyem el reconeixement de la millor botifarra d’ou de Catalunya i ja tenim molts encàrrecs de fora del nostre municipi i també d’escoles del poble que volen celebrar la festivitat amb el nostre producte”, explica a Vadegust Xevi Codina, de la Carnisseria Cansaladeria Codina de Taradell.
Per a Codina, no hi ha cap secret per fer la millor botifarra d’ou de Catalunya “a banda de seguir la recepta al peu de la lletra”. “És molt important farcir-la immediatament sense deixar que es refredi el producte”, assegura el carnisser. Potser aquesta recepta i algun secrets siguin els responsables que enguany la carnisseria Codina hagi guanyat el primer premi en la categoria Botifarra d’Ou Tradicional de la 8a edició del Concurs de Botifarra d’Ou Artesana.
Com la majoria dels embotits fets amb la carn del porc, va néixer arran de les matances d’aquest animal per aprofitar les restes sobrants de la carn. Per tant, es tracta d’un producte d’aprofitament que, en ser molt greixós, servia a la població per alimentar-se durant l’hivern, perquè era una menja que afavoria l’escalfor.
De la mateixa manera, és un producte que té molta sortida els dies abans de la Quaresma. Aquesta celebració, fruit de la religió cristiana, consisteix a viure set setmanes de dejú i abstinència per preparar l’esperit pel dia que es reviu la mort de Crist. Antigament, durant aquest període, els cristians vivien en austeritat i tenien la prohibició de menjar carn i ous. És per això que abans de començar aquests dies d’abstinència, la gent de muntanya consumia els productes greixosos que tenien més a mà, com eren els embotits fets amb les sobres del porc.
La botifarra d’ou és una variant de la botifarra blanca o de perol, que es fa amb carn magra, daus de cansalada, cap i altres parts no nobles del porc amb l’addició d’ous frescos a la recepta, que varien la seva quantitat segons la comarca. Una de les fórmules més populars és la que fa servir 8 ous per 1 kg de pasta de carn, ben amanida amb sal i pebre negre.
La propietària de la carnisseria La Perla (la Garriga), Yolanda Presseguer, comenta, a aquest diari, que des del Gremi de Carnissers i Xarcuters de Barcelona impulsen una campanya a favor de la botifarra d’ou durant l’època de Carnestoltes. “Nosaltres hem calculat que aquesta botifarra surt uns 4 cops més per aquestes dates respecte a les altres”, assegura Presseguer, que recorda que per Dijous Gras aquest és un producte estrella, que tothom sol·licita. De la mateixa manera, des d’Embotits Mallart recorden que la botifarra d’ou és un embotit estacional i que, en el seu cas, només està disponible durant les festes de Carnaval.
L’ou ha estat un element que s’ha incorporat a la botifarra blanca per convertir un producte sense estacions en una insígnia dels dies on la majoria de la població llueix disfresses i es passeja en carrosses pel carrer. “Per fer la botifarra d’ou seguim de manera fidedigna la recepta de la botifarra blanca, però afegim ou a la composició”, conclouen des de l’obrador Mallart, que també ha rebut distincions per l’elaboració d’aquest producte en altres edicions.
Sigui com sigui, la botifarra d’ou és un element clau de la celebració del Carnestoltes al nostre territori. Una celebració que ha amorosit moltes tardes d’escola entre rialles i disfresses. I que va ser prohibida durant el Franquisme, cosa que va provocar una disminució en el consum de botifarra d’ou, que es va recuperar amb l’entrada de la democràcia.
