Jaume Punyent: "A la gent li ha agafat la febre del xuixo"

Parlem amb el pastisser que ha guanyat el premi al millor xuixo del món. I el fa a Santa Perpètua de Mogoda!

Fa tot just una setmana que Jaume Junyent i la seva fleca Pa Artesà del Vallès, de Santa Perpètua de Mogoda, s’han fet famosos per un dolç molt preuat a Girona: el xuixo. Diuen que aquest pastisset va néixer de l’amor del Tarlà, un acròbata, cap a la filla d’un pastisser gironí. Enmig d’una escapada secreta, un esternut va delatar els enamorats: xui-xui. Per endolcir el cor del pastisser i demostrar-li l’amor que sentia per la seva filla, el Tarlà va crear un dolç de forma cilíndrica, farcit de crema, fregit i ensucrat per fora. Ara, el millor xuixo del món ja no es troba als carrers de Girona: “Encara no em crec que hagi guanyat el concurs al Millor Xuixo del Món“, diu, emocionat el forner vallesà.

Per què va decidir presentar-se al concurs de Millor Xuixo del Món?

La veritat que per donar valor al meu producte. Jo soc forner, però sempre m’ha interessat la pastisseria. Soc llaminer. M’agrada aprendre noves receptes i vull que la gent que tasti els meus dolços tingui el desig de repetir. És per això que em vaig apuntar a un curs a Banyoles per aprendre a fer panettones. La responsable del curs va convidar a diversos pastissers i entre ells estava el guanyador del xuixo de l’any passat. Després de tastar el seu dolç, vaig pensar: “Els meus poden ser millors”.

Un repte personal?

Més aviat una barreja d’ambició, denúncia personal i ganes de provar sort.

Què vol dir amb “denúncia personal”?

Que volia defensar la feina ben feta. La pastisseria i la forneria són uns oficis molt prostituïts i que pateixen intrusisme. Des de la benzinera que ven pa, a les grans cadenes que fan 2×1 de tota mena de dolços.

Guanyar el concurs del xuixo amb un negoci familiar i artesà era una manera d’homenatjar l’art dels pastissers. De demostrar que el nostre ofici és un art. Que no el pot fer qualsevol i que la feina ben feta es tradueix amb qualitat. Buscar el respecte i valor que, avui dia, s’està perdent. El més trist és que la feina mal feta a qui més perjudica és al client perquè una mala fermentació o cocció et destrossen l’estómac.

Els xuixos de la fleca Pa Artesà del Vallès, de Santa Perpètua de Mogoda | Cedida

Quant fa que té la pastisseria de Santa Perpètua?

Fa quaranta anys que el meu cunyat em va dir: “Jaume perquè no m’ajudes a obrir un negoci?” Al cap de res vam obrir una pastisseria a la plaça Barcelona de Sabadell. Després vam aterrar a Santa Perpètua i, ara, ja tenim una trentena de fleques repartides per tot el Vallès Occidental.

Com és que va triar el poble de Santa Perpètua per expandir-se?

Quan va començar el pla per crear una ciutat dormitori a l’espai Gallecs també es va obrir una pastisseria a la zona. Però, després de les protestes que van aconseguir aturar el projecte, la pastisseria va quedar molt mal situada i el negoci se’n va anar en orris. Al cap d’uns anys els del Gremi, que ja em coneixien, em van demanar si em veia capaç de donar-li una empenta i fer funcionar aquella fleca. I des de l’aleshores que la tinc amb cua; perquè no només faig uns xuixos per llepar-se els dits també tinc un pa de qualitat i uns croissants boníssims.

Han notat canvis des que són guanyadors del Millor Xuixo del Món?

La veritat és que vaig desbordat. A la gent li ha agafat la febre del xuixo. Ahir vaig fer 1.200 xuixos i els van comprar tots. Fins i tot, al restaurant que tinc al costat de l’obrador vaig posar com a postres del menú els xuixos i ningú, i quan dic ningú és ningú, va demanar res més, ni flams, ni macedònies ni matons.

I ara com s’ho farà?

El que sé del cert és que no canviaré la manera artesana de fer-los. Prefereixo no satisfer la demanda que adulterar la recepta original per produir-ne més.

Com se sent en haver-se emportat el premi d’un dolç que és típic de Girona?

L’altre dia va venir una gironina a la pastisseria i em va dir que el meu xuixo tenia la crema més suau que havia tastat. Que li semblava excepcional. La veritat és que no em sento cap usurpador, com va dir l’alcaldessa de la ciutat gironina això només demostra que els productes típics d’un territori passen fronteres i enamoren a més cuiners, pastissers i paladars.

Més info: Una fleca de Santa Perpètua de Mogoda fa "el millor xuixo del món"

Nou comentari