Estem acostumats a que en acabar un àpat sovint ens portin xarrups de limoncello, o també a vegades petits fours. I si estem en un restaurant xinès seria normal que ens portessin galetes de la fortuna. Es tracta d’una galeta amb sabor de vainilla, que conté un paper. Segons publica ‘Ok Diario‘, la tradició en realitat no es va originar a Orient com seria d’imaginar.
La majoria de nosaltres, potser per naturalesa, associem directament les galetes de la fortuna amb els restaurants xinesos i, en conseqüència, amb la pròpia cultura xinesa. En realitat, les galetes de la fortuna es remunten a la cultura japonesa i no només… sembla que la cultura americana també hi té alguna cosa a veure.
Galetes de la fortuna, japoneses
Les galetes de la fortuna fan la seva primera aparició ja a la dècada de 1870, en algunes botigues de dolços al Japó. Aquí els botiguers oferien galetes que tenien forma plegada i una ‘fortuna’ clavada en el buit del plec. A diferència de les galetes de la fortuna que coneixem avui, les del Japó tenien una massa de color més fosc, feta de sèsam i miso. Avui, però, la vainilla i la mantega s’utilitzen en l’elaboració d’aquest tipus de galetes.
Del Japó als Estats Units: el recorregut de les galetes de la fortuna
Segons Jennifer Lee, autora d’un manual que explica la història de les galetes de la fortuna i la seva vida en el món xinès, aquests dolços van arribar als Estats Units entre finals de 1800 i principis de 1900. En particular, els immigrants japonesos van portar les galetes de la fortuna primer a Hawaii i després a Califòrnia, on alguns forners japonesos van obrir les seves primeres botigues, en particular entre les ciutats de Los Angeles i San Francisco.
Una de les llegendes més esteses vincula les galetes de la fortuna amb el barri japonès de San Francisco; a l’àrea del Golden Gate Park es troba el Japanese Tea Garden, que es creu que va ser el primer restaurant a servir aquestes delícies. Segons aquesta teoria, aquest restaurant no només va ser dels primers a donar una galeta de la fortuna a cadascun dels seus comensals sinó que a més va ser pioner en la seva recepta de vainilla i mantega.
Però com van arribar a ser patrimoni dels restaurants xinesos? Segons sembla, va ser la comunitat xinesa la que es va fer càrrec de la producció de galetes quan en la dècada de 1940 molts japonesos van ser portats a camps d’internament: a la fi de la dècada de 1950, les empreses xineses ja produïen 250 milions de galetes de la fortuna que principalment servien també en els seus restaurants. En l’actualitat, aquesta producció ha crescut fins als 3.000 milions.
