És temporada de calçots, però què fem si no tenim brasa per fer-los i volem gaudir d’ells sense la necessitat d’anar a un restaurant? Una empresa de Castellnou de Seana (Pla d’Urgell) té la resposta. Es tracta del Rebost de Ponent, una empresa nascuda fa set anys i que, des de llavors, ha vist com la demanda d’aquesta ceba no ha parat de créixer i de guanyar adeptes. Cada cap de setmana couen i comercialitzen uns 80.000 calçots, a més de la seva respectiva salsa, que es venen a totes les comarques de Ponent i, des d’aquest any, també als punts de venda que han habilitat a Igualada i Manresa.
El Rebost de Ponent té unes 10 hectàrees de terreny dedicades al cultiu d’aquesta ceba dolça. El seu copropietari, Jordi Llanes, ha explicat que enguany han plantat tres milions de calçots, del quals n’esperen vendre la meitat ja cuits, uns 1,5 milions. A més, quan ho necessiten també en compren i venen a diferents proveïdors locals. “Anem al cent per cent, cada setmana fem més calçots i batem rècords”, explica Llanes. De fet, els mesos de febrer i març és quan més demanda tenen i, a banda, també han notat la fi de la limitació de les reunions a 10 persones, ja que ara hi tornen a haver comandes més nombroses tant per emportar com al restaurant que tenen.
L’èxit del Rebost de Ponent, segons Llanes, és que ofereix “comoditat”. “Ho hem fet còmode perquè a tothom que li agradin els calçots se’ls pugui menjar a casa, calents i sense embrutar-se les mans”, explica. Així mateix, un altre motiu de l’èxit d’aquests calçots és la seva qualitat “excepcional”, explica Llanes, que afegeix que el fred de Ponent fa que les fibres de les cebes es trenquin i, com a resultat, els calçots siguin més dolços. “No tenen gaire bona pinta però quan els proves son espectaculars”.
Punts de venda a Ponent, l’Anoia i el Bages
L’empresa compta amb diferents punts de venda repartits per Ponent, com ara Lleida, Tàrrega, Juneda, Cervera o Bellcaire d’Urgell, entre altres. I des d’aquest any també s’han incorporat Manresa i Igualada. L’objectiu, explica Llanes, és poder consolidar aquestes dues localitats i fer rutes que permetin amortitzar els costos.
