Els pagesos de les comarques de Girona esperen una “molt bona” collita de colza aquest any. El motiu és la gran quantitat que se n’ha sembrat i les bones condicions meteorològiques que hi ha hagut, sense glaçades importants que hagin fet malbé l’oleaginosa. A més, el sector confia en la bona tendència de preus de la colza respecte a fa un any. En concret, ara mateix es paga prop de 500 euros la tona, mentre que el 2020 en rebien uns 330. En aquest sentit, el coordinador d’Unió de Pagesos a la Selva i el Gironès, Vicenç Armengol, reconeix que les expectatives són “molt bones” i creuen que serà dels anys on la collita serà més gran. “Si no hi ha cap pedregada que ho espatlli, creiem que anirà bé”, assenyala.
A poc més d’un mes de començar a recollir la colza, els pagesos de les comarques gironines es mostren optimistes amb les perspectives d’aquest any. I és que la rotació agrària –que consisteix a canviar el cultiu que es planta cada any- i el bon temps, han deixat una imatge molt característica del camp català aquesta primavera. Més enllà de l’espectacularitat cromàtica dels sembrats de colza, que ha portat molta gent a omplir les xarxes socials amb la flor groga d’aquest cereal, els pagesos confien que tindran un “bon any” tant per la quantitat com per, de moment, el preu.
Ara mateix, la tona de colza es paga a gairebé 500 euros, 170 més que fa un any. Ara bé, el coordinador d’Unió de Pagesos a la Selva i el Gironès, Vicenç Armengol, adverteix que es tracta d’un mercat “volàtil” per l’especulació i diu que cal esperar a la recollida, prevista per d’aquí a un parell de mesos a tot estirar. En zones com l’Empordà es podria començar abans per efecte de la tramuntana i pel tipus de colza que s’hi planta.
“Com que ha plogut quan tocava i se n’ha sembrat molta, es preveu una molt bona collita de colza“, assenyala Armengol. Això sí, el pagès ho vincula al fet que no hi hagi cap pedregada d’aquí a la recollida que pugui fer malbé l’oleaginosa. L’any passat el temps va obligar a recollir la colza abans del previst. En concret, van ser uns quinze dies i es va exportar bona part al Regne Unit.
La gran majoria de la colza dels camps de les comarques gironines d’aquest any, però, anirà a França, en concret a una companyia que es dedica a fer biocombustible. Després, explica Armengol, es retorna a Catalunya en forma de tortó, un pinso que es fa servir per alimentar el bestiar.
No es pot plantar girasol
Armengol explica que un dels motius pels quals hi ha tanta colza, a banda de la rotació de conreus, és el fet que “no es pot plantar girasol”, tot i que resulta més econòmic que la colza. I és que el coordinador d’UP a la Selva i el Gironès lamenta que aquest cereal és un dels aliments preferits dels senglars. “El problema és que se’ns ho foten tot”, lamenta.
