El tortell de Reis, un pastís ple de presagis

Antigament, qui trobava la fava era nomenat rei o reina de l'àpat i gaudia d'uns privilegis molt singulars

Durant el dia d’avui els objectes són els grans protagonistes de la festa, sobretot pels més petits de la casa, però entre embolcalls i regals escampats per terra, els catalans també celebrem un àpat tradicional que, com tants altres costums cristians, és probablement l’adaptació d’una antiquíssima festa pagana.

Al Costumari Català, Joan Amades fa un recull meravellós de les tradicions i creences gastronòmiques vinculades a la festa de l’Epifania. Era freqüent, per exemple, que els Reis portessin als nens l’esmorzar que acostumaven a menjar cada matí per deixar els menuts bocabadats. Quan ja tenien nou o deu anys i els Reis volien avisar-los que aquell seria l’últim any d’ofrenes, portaven una ceba ben grossa o, a Mallorca, una cabeça d’alls. A Barcelona, els nens pensaven que els Reis paraven a dinar a una ermita de Collserola i que després enfilaven cap a la ciutat per repartir els regals. A l’alt Pallars, un dels regals era una llonganissa petita que ja s’havia fet expressament en matar el porc.

Era habitual que les noies rebessin brases de carbó i un manat de teies perquè s’animessin a ser bones mestresses de casa. D’aquí, escriu Amades, provindria el costum, encara viu, de fabricar carbó de sucre i teies de caramel.

Fins fa no tant, la gent benestant catalana coneixia el Dia de Reis com el darrer dia del gall, ja que, igual que per Nadal i per Cap d’Any, menjaven pollastre. De postres, la coca o el tortell de Reis s’ha menjat en terres catalanooccitanes des de temps antics i és dels pocs costums que ha sobreviscut el pas dels anys. Els nens, estrelles de la jornada, han de ser els encarregats de repartir les porcions del pastís entre els comensals. Són les mans innocents de la casa, doncs, les que acaben adjudicant la fava i el rei.

La cultura popular té una manera molt poètica d’explicar l’origen del costum de menjar coca el Dia de Reis. Diu la tradició que la Mare de Déu, en veure que no tenia res per donar als tres Reis que havien portat ofrenes al seu nadó, va esclatar en llàgrimes. La seva pena va fer que uns àngels baixessin del cel per besar el nadó i, en fer-ho, de les seves ales se’n va desprendre una polsina blanca i fina. Amb aquesta farina d’altura, Maria va fer una coca i va donar-la als Reis. Excepte un trosset, la part de Déu, que un estol d’ocells va menjar en el seu nom. Arran d’això, explica Amades, va acabar sent tradició que aquest tros reservat es donés al primer pobre que truqués a la porta. La tradició també explica que mentre Maria pastava la coca, plovia. Perquè s’hi pogués veure, el sol lluïa i el cel era rogenc. Encara ara, quan el cel esclata de color o quan plou i fa sol, es diu que la Mare de Déu fa coques.

Quan la fava feia reis

Amades explica que antigament, durant el dia d’avui, era costum assistir a la festa de l’adoració de Jesús. Com que no tothom podia anar a l’església, cada família nomenava un Rei perquè els representés a la funció. L’escollit era la persona que trobava la fava seca dins del tortell, que eren les postres obligades d’aquest dia. L’anomenat rei o reina de la fava també tenia altres privilegis. Durant el dinar, podia concedir o negar els dons que li demanaven els comensals. A més, cada cop que bevia tothom s’havia de posar dempeus i cridar: “El rei beu, el rei beu”. Si no ho feien, l’escollit tenia dret a embrutar-los la cara amb suro cremat i les víctimes no se la podien rentar fins que no acabés la vigència del regnat. En el cas que la fava quedés al tros de tortell que s’havia reservat per a Déu, la plaça monàrquica quedava deserta però els membres de la família interpretaven que tots tindrien bona sort.

L’ús d’una fava dins d’un pastís com a mètode de selecció metafísica, així com la designació d’un comensal privilegiat en els grans àpats, eren pràctiques freqüents de la cultura clàssica. També hi ha referències medievals que provenen d’Occitània i, més endavant, trobem la coneguda sèrie de quadres anomenada El Rei Beu, del pintor flamenc Jacob Joardens, que retrata la festa de l’Epifania amb el tortell i el rei de la fava.

El Rei Beu, del pintor flamenc Jacob Joardens

És incert en quin moment es va començar a introduir una figureta de ceràmica al tortell, però una història explica que un cuiner de Lluís XV va introduir una moneda d’or al pastís per fer-li una gràcia al nen. Això hauria impulsat la introducció d’elements de més valor a la coca de Reis en detriment de la fava, que va tornar als tortells al segle XIX però amb un significat oposat al que tenia originalment.

Al País Valencià, el dia de Reis s’havia menjat sempre la casca, una coca amb forma de serp enrotllada que no porta ni figureta ni fava. Potser l’absència de l’efecte sorpresa va afavorir que, a partir dels anys seixanta, la moda del tortell anés desplaçant la coca típica d’aquest territori. Tot i això, des de fa uns anys, moltes pastisseries de la província de València venen casques de Reis en un esforç per reimpulsar la tradició pròpia. A diferència del tortell, que normalment es fa amb brioix o pasta fullada, la massa de la casca és de massapà i es pot farcir de rovell confitat, moniato o carabassa. No porta sorpreses amagades però es decora amb monedes de xocolata i altres llaminadures. La casca també havia estat un pastís tradicional de Mallorca però aquest costum s’ha perdut del tot i ara a les Illes es menja el tortell de Catalunya, amb fava i rei inclosos.

Antigament hi havia altres creences lligades al tortell. Havia estat costum guardar un tall de coca pels familiars que no podien ser presents a l’àpat. Si passaven molts dies i aquests trossos no es florien, volia dir que aquests familiars gaudirien de salut i benestar. També era freqüent tallar la part superior de la fava i dibuixar-hi un estel. El Rei de la Fava, es creia, seria guiat per l’estel durant el seu breu regnat igual que els Reis d’Orient van ser guiats cap a Betlem. La creença més curiosa, però, té a veure amb el maridatge de l’àpat. Com que, segons la veu popular, durant aquest dia Jesús va convertir l’aigua en vi, els taverners i les mestresses de casa barrejaven el vi amb aigua. Estaven convençuts que, en un dia com avui, no perdia qualitat ni color. No cal dir que els taverners, per Reis, estaven més contents que els nens.

Més informació

Nou comentari