El sector pesquer català ha perdut uns 9 milions d’euros per culpa del coronavirus, segons dades publicades aquest dijous per la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Així, l’aturada de l’activitat extractiva per causes sanitàries i la caiguda de la demanda pel tancament de la restauració i l’hostaleria ha impactat molt negativament en el sector, que ha vist com la recaptació a les llotges entre el 13 de març i el 15 de maig queia un 50% respecte a la mitjana del mateix període dels últims tres anys. Segons el Govern, les pèrdues per embarcació són d’uns 14.801 euros.
Tot i que des del segon mes de confinament la pràctica totalitat de la flota ha tornat a l’activitat, el tancament de la restauració continua afectant la demanda i fa caure els preus. Les dades de la conselleria d’Agricultura indiquen que la flota d’encerclament, que centra les captures en els petits pelàgics com la sardina i el seitó, ha patit una reducció d’ingressos del 59%, amb unes pèrdues estimades de 2,3 milions d’euros.
La flota d’arrossegament, que s’encarrega de les captures de peix blanc i marisc, principalment lluç o gamba rosada, ha patit una disminució d’ingressos del 51% i estima unes pèrdues de 5,3 milions. Pel que fa a la flota d’arts menors, que és molt diversa i amb captures que van des del peix blanc de fons, fins als crustacis, mol·luscs, la sèpia i el pop o el cargol de punxes, la caiguda d’ingressos ha estat del 32%, amb unes pèrdues d’un milió d’euros.
A més de la pesca professional des d’embarcació, a Catalunya es practiquen modalitats de marisqueig i de pesca professional en aigües continentals a peu que, tot i ser de poca importància econòmica a escala global, són especialment importants en alguns territoris, com les Terres de l’Ebre. En el cas de la pesca del cranc blau, l’objectiu és ecosistèmic, frenar l’expansió de l’espècie introduïda. La disminució d’ingressos d’aquesta modalitat durant el període avaluat ha estat del 69%, més de 200.000 euros.
El territori més afectat per la crisi de la covid-19 ha sigut la demarcació de Girona, amb unes pèrdues que s’han enfilat fins als 3,24 milions d’euros. En total, a les comarques gironines la recaptació en primera venda a les llotges ha sigut 3,21 milions d’euros entre el 13 de maig i el 15 de maig, la meitat que la mitjana dels tres anys anteriors, de 6,45 milions.
Durant els dos mesos de confinament, Barcelona i les Terres de l’Ebre han patit una disminució dels ingressos similar, amb pèrdues de 2,37 i 2,12 milions d’euros, respectivament. En comparació amb els tres exercicis anteriors, han guanyat 2,4 i 2,3 milions d’euros, un 49 i un 48% menys que la recaptació mitjana dels tres exercicis precedents.
Al Camp de Tarragona, la recaptació en primera venda a les llotges ha sigut d’1,15 milions, una disminució del 56% en comparació amb els ingressos de mitjana aconseguits entre el 2017 i el 2019. A les comarques tarragonines, la covid-19 ha provocat pèrdues d’1,45 milions d’euros.
