En moltes llars es diu “pa bimbo” al pa de motlle. I és que Bimbo va ser la primera marca de pa de sandvitx en llesques, uniformes i quadrades, de molla tendra i suau. Durant molts anys només vam conèixer el pa de motlle blanc. Avui és possible trobar altres varietats: blanc amb i sense escorça, integral, amb llavors i cereals, sense glútens, etc. I de moltes marques

Després d’estudiar el mercat per a conèixer quins són els productes més venuts, l’OCU ha portat al laboratori 34 pans de motlle de tres varietats: blanc amb escorça, integral i amb llavors i cereals. Els resultats de l’anàlisi assenyalen grans diferències entre productes, perquè uns pans són més tendres que els altres, amb més fibra, amb millor punt de sal, amb menys additius, amb millors greixos… A més, un panell d’experts tastadors ha realitzat una prova sensorial dels pans en el moment de la compra i en la data de consum preferent per a destacar les característiques de cadascun i indicar quins envelleixen pitjor.

Molt millor si és amb fibra

En l’anàlisi, l’OCU s’ha fixat de manera particular en la quantitat de fibra, ja que la fibra té un paper fonamental en la dieta. Els cereals integrals aporten fibra insoluble (enfront de la soluble que sol provenir de fruites i verdures) i aquesta fibra ajuda a millorar el trànsit intestinal.

En un gra de blat es poden separar les seves tres parts: el segó (coberta exterior, rica en fibra), el germen (la llavor, rica en greixos) i el endosperm (ric en midó).

El pa blanc s’elabora amb farina refinada, que només porta endosperm, mentre que el pa integral es fa amb farina de gra complet. És d’esperar que el pa blanc tingui una aportació de fibra baix, en contraposició als pans integrals o els multicereals. I així és en general, per això l’OCU opina que l’opció més saludable és optar per pans integrals o multicereals.

Pa de motlle integral | Pxhere

Tot i això, hi ha productes que trenquen amb aquesta regla:

  • Alguns pans de motlle blancs contenen nivells alts de fibra perquè en la seva composició porten farina de fava.
  • Entre els pans integrals hi ha diferències notables, ja que no tots utilitzen un 100% de farina integral. Els que hi ha porten una part de farina integral i una altra, refinada; en la llista d’ingredients s’indica el percentatge. Encara que també és habitual que s’afegeixi segó, amb la qual cosa augmenta la quantitat de fibra en el pa.
  • Entre els multicereals, el contingut de fibra és alt i semblança als integrals perquè també afegeixen segó.

Amb cereals i llavors, però sense exagerar

Amb 8, 12, 14 i fins i tot 15 varietats de cereals i llavors: així s’anuncien molts pans de motlle multicereals. Llavors de lli, rosella, pipes de gira-sol, quinoa, flocs d’ordi, mill… la llista d’ingredients pot ser molt llarga. Però moltes vegades la seva presència és ínfima, no és estrany trobar-se etiquetes en les quals es pot llegir “flocs d’ordi (0,04%), mill (0,02%), farina de blat espelta (0,02%)…”. Amb uns percentatges gairebé testimonials, la seva aportació no va més enllà d’adornar una mica el pa.

Encara que són indubtables els avantatges dels pans integrals i multicereals, també tenen punts dèbils: aquests pans tenen cert risc d’enranciment del seu greix (del greix del germen de blat i de les llavors afegides). En l’anàlisi de laboratori s’ha vist que alguns pans sobrepassen el límit adequat de peròxids. Emmagatzemar el pa en un lloc fresc i sec (no a la nevera) ajuda a mantenir-lo en millors condicions i evitar que es quedi dur i ranci.

Mirant el preu

  • En qüestió de preus, el pa de motlle multicereals és el més car i el blanc, el més barat. De mitjana, un quilo de pa de motlle blanc surt per 1,62 euros, un quilo de pa integral per 2 euros i un quilo de pa multicereals per 3 euros. No obstant això, hi ha excepcions, com les Compres Mestres d’OCU: el pa integral La Cestera, de Lidl, que costa 1,09 €/kg; i el pa multicereal El Forn d’Aldi, per 2,04 €/kg. Tots dos destaquen per la seva bona relació qualitat preu i els seus bons resultats en degustació, encara que el segon té una certa tendència a l’enranciment.
  • El paquet gran surt més econòmic, sol ser més barat, entorn del 27% de diferència respecte al mateix producte en la seva versió en paquet petit.
  • De totes maneres, perquè surti a compte comprar el paquet gran, el ritme de consum ha de ser ràpid per a gastar el producte abans de la data de consum preferent. Si no és el cas, és millor comprar un paquet petit. Una altra solució consisteix a congelar diverses llesques, les que es vagin a prendre de cop, embolicades en paper d’alumini o film.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa