El gerret és un peix molt saborós, nutritiu, versàtil i molt abundant a les costes eivissenques. La influència gastronòmica d’aquesta espècie a Eivissa és innegable i el podem trobar en una infinitat de deliciosos plats com són el gerret en escabetx, l’arròs de gerret amb pinya de col –coliflor–, el gerret torrat, el gerret frit… És per això que aquest petit peix ha acabat convertint-se en un dels principals motors econòmics d’aquesta illa balear. Tot i això, el valor que sempre se li ha donat s’està perdent amb les noves generacions, que tenen costums i uns hàbits diferents als seus avantpassats.
“A Eivissa, tradicionalment se li ha donat molt valor al gerret perquè era un peix que podia arribar a tothom, tant a gent del poble com del camp, i que feia molt bons brous, serveix per escabetxar, està deliciós fregit o torrat… És un peix molt econòmic, saborós i versàtil. En canvi, a Mallorca, per exemple, aquest paper l’han adquirit les sardines i els seitons, i el gerret no ha obtingut cap valor. És un tema de costums i tradicions”, explica a Vadegust Joan Sendic, organitzador de la Fira del Gerret a Eivissa. A més, és un peix molt nutritiu, semigras, ric en omega 3 i, com tots els peixos petits, lliure de substàncies tòxiques com poden ser metals pesats. Per si fos poc, també és una espècie que es pesca de manera sostenible, en llaüts de pesca tradicionals i de manera artesanal. Però tot i això, com ha expressat Sendic, la importància que sempre se li ha donat al gerret a l’illa s’està perdent.
“Fa uns trenta anys hi havia tres o quatre vaixells a cada port d’Eivissa. Quan la gent sentia brular el corn, que significava que ja havien arribat els vaixells de pescar i portaven el gerret al port, tothom venia de seguida. Era un peix molt estimat i tothom el comprava. El que passa és que és un peix petit, que fa un pam més o menys, i a dies d’ara la gent és molt més sibarita: no li agrada ni escatar ni les espines. Està perdent molta demanda“, afegeix l’organitzador de la Fira. Tal i com assegura ell mateix, avui dia només ven gerret el vaixell que arriba primer al port i els que arriben més tard, en canvi, ja no tenen mercat per vendre’n, ja que no hi ha prou demanda. També per aquest motiu molts pescadors han acabat per abandonar en el seu intent i avui dia ja només queden quatre vaixells que es dediquen a la pesca d’aquest deliciós peix que està perdent adeptes.
No obstant això, amb la intenció de promocionar el seu consum, des de l’any 2015 s’organitza la Fira del Gerret a Santa Eulària des Riu, que aquest any celebrarà la seva sisena edició el 7 de març. “Vam decidir organitzar la Fira del Gerret per donar a conèixer aquest producte i fomentar el seu consum entre la gent jove, sobretot. La gent gran sí que l’aprecia i el sap cuinar però això s’està perdent amb les noves generacions. La intenció és intentar inculcar aquesta tradició i demostrar que el gerret és un peix que val la pena, que és barat i que està bo”, defensa Sendic. Segons ell, aquesta iniciativa ha tingut molt d’èxit i ha ajudat molt els pescadors, que multipliquen de manera important la venda de gerret les setmanes abans i després de la fira.
“Durant la fira els pescadors preparen gerret torrat –a la brasa i cobert amb all i julivert–, hi ha concerts, tallers educatius perquè els més petits s’ho puguin passar bé, tenim restaurants col·laboradors que els preparen de maneres tradicionals i també en preparacions més modernes: en croquetes, tacos, empanades de gerret…”, assenyala a aquest diari Pere Valera, responsable comercial de Peix Nostrum, la marca amb la qual es comercialitza tot el peix de l’illa. Són uns dies en què Santa Eulàlia des Riu s’omple de gent en un fantàstic ambient festiu i en què aquest petit peix esdevé protagonista en els mercats i restaurants de la zona. “És un dia per promocionar el gerret i funciona molt bé: els restaurants estan plens i els pescadors venen el seu producte”, sentencia Sendic.
Però tot i l’èxit d’aquesta iniciativa, Sendic no és optimista amb el futur del gerret. Segons ell, a més de l’interès decreixent de la gent, a l’hivern la majoria de restaurants estan tancats i és pràcticament impossible de vendre. Ell mateix ho explica: “Treballem tot l’any per només vendre’n tres mesos. Penso que estem condemnats a que el gerret deixi de pescar-se. És molt difícil de vendre i els pescadors acabaran cansant-se. Si no hi ha demanda no hi haurà oferta”. Sendic va ser pescador de gerret durant vuit anys, però com molts altres pescadors, va deixar el negoci per les creixents dificultats de vendre gerret a Eivissa.
“S’ha d’inculcar que els peixos petits, siguin gerrets, molls o l’espècie que siguin, són molt bons i saborosos, hem d’aprendre a valorar-los”, reclama l’antic pescador. Segons Valera, el problema és que ens estem mal acostumant: “Que un peix té espina és una excusa de mal perdedor, o de mal menjador, per dir-ho d’alguna manera. Sí que és veritat que el gerret té espina, però si el saps desllomar amb els dits, com es feia tradicionalment, és un peix que gaudiràs molt menjant-lo“.
