El dejuni intermitent s’ha posat molt de moda darrerament. Bàsicament, consisteix a deixar de menjar unes hores determinades del dia, i com que és un tipus de dieta que molta gent ha començat a seguir, s’han realitzat nombrosos estudis tant per a recolzar els seus avantatges com per a criticar la seva ineficàcia. Segons recull ‘La Vanguardia‘, un dels treballs més recents és el que ha publicat The New England Journal of Medicine, Calorie Restriction with or without Time-Restricted Eating in Weight Loss, els autors dels quals posen en dubte si restringir l’alimentació en el temps pot ser més útil per a aprimar que altres dietes.
Els investigadors van seleccionar a l’atzar 139 participants amb obesitat, que van dividir en dos grups. Tots dos van haver d’adoptar una dieta amb restricció calòrica, amb la diferència que uns van seguir també un dejuni intermitent de les 8 del matí a les 14 del migdia. Durant un any, a cap dels subjectes se’ls va permetre superar la ingesta de 1500 a 1800 kcal al dia, en homes, i 1200 a 1500 kcal, en dones.
Cap diferència
Segons els investigadors, de les 139 persones que van participar, 118 van completar el seguiment. Totes van perdre una mitjana de 8 kg: de 9,6 a 6,4 kg en el cas dels que van realitzar el dejuni; i de 7,8 a 4,7 kg en els que van fer només la restricció calòrica. “Els canvis de pes no van ser significativament diferents“, apunten els autors de l’estudi. “Tampoc va haver-hi diferències substancials en el nombre d’efectes adversos”, afegeixen.
El treball conclou que, en persones amb obesitat, un règim d’alimentació amb restricció de temps no va tenir beneficis diferents respecte a la pèrdua de pes i greix corporal o els factors de risc metabòlics que la restricció calòrica diària.
