“El Calendari dels Pagesos és una realitat històrica i cultural. Una icona del patrimoni de Catalunya. És una relíquia.” Així l’ha descrit en declaracions a Vadegust el seu editor, Joan Tomàs. I raó no li falta.
El Calendari dels Pagesos va veure la llum per primera vegada l’any 1861 i no ha deixat mai de publicar-se en els seus quasi 160 anys d’història. “Quan es va fundar, l’almanac anava dirigit als pagesos però també als notaris i al clergat. A aquests últims, perquè els interessava el santoral i càlculs astronòmics de fases lunars, ja que en funció de la Lluna es determina el dia de Pasqua. Als notaris, en canvi, “simplement perquè els anaven bé les dades que aporta el calendari”, ha explicat Tomàs.
Però avui dia hi ha menys pagesos que no persones de la ciutat que compren el Calendari, assegura el seu editor. “S’ha anat interessant un altre tipus de públic. Cada cop notem que hi ha més gent urbana i d’una franja d’edat més jove que compra el Calendari”, ha concretat. Són persones que tenen horts urbans, cada vegada més comuns, o que els hi atrau el món rural, però no només. “També hi ha gent que el compra perquè recorda que els seus avis o els seus pares el compraven. Té un valor sentimental”, ha dit Tomàs.
Però al llarg dels 159 anys de vida que té aquest almanac, el seu contingut ha canviat enormement. Tomàs ho constata: “En els seus inicis, els pocs ‘articles’ que tenia el Calendari eren d’informació tècnica i consells pel pagès. Avui dia això no té interès perquè els pagesos estan formats i qualsevol informació la poden trobar per internet. Des que va morir el meu pare, l’any 2014 –que era qui portava el Calendari dels Pagesos i tota la seva edició–, el calendari ha canviat moltíssim. Hem posat moltes més pàgines perquè es converteixi en una revista i hem afegit molts articles d’actualitat, seccions culturals, de tradicions, poesies, curiositats…”
A més, estèticament, el Calendari dels Pagesos és una relíquia. A la seva portada està gravada la Roda Perpètua: una meravellosa il·lustració de 1617 que pronostica quins anys el cultiu serà fèrtil o estèril. A dins, els articles, llistats de fires, dels productes de temporada de cada mes, el santoral, les receptes i tota la resta d’informacions estan decorades amb precioses il·lustracions i gravats d’època. Així, l’almanac serveix com una mena de reminiscència dels diaris, revistes i del món rural de fa més d’un segle.
Però, tot i això, Tomàs puntualitza: “Volem ser un producte que reivindiqui el món agrari però des de la positivitat, no només des de la nostàlgia. La pagesia té futur, l’ha de tenir perquè, sinó, no sé què menjarem! Per un costat sembla que s’estigui acabant però, d’altra banda, cada cop hi ha més jove emprenedor que se’n va al camp. S’ha de fer producte de qualitat, amb valor afegit, i que revistes com aquestes en fem difusió.”
A més, les xarxes socials han estat un punt fort en la difusió del Calendari, però també de fires gastronòmiques i de producte del territori. Segons Tomàs, “fa només un parell d’anys vam fer-nos un compte a Twitter i ja tenim 4.000 seguidors. Intento piular totes les fires que tenim a Catalunya: ramaderes, agrícoles, les que venen productes de pagesia…”. “Pero la gent s’ho ha de creure, perquè si ningú hi va i ningú compra… Això s’acabarà”, avisa l’editor del Calendari dels Pagesos.
