Investigadors del Centre Mèdic Beth Israel Deaconess han comparat els efectes de tres patrons alimentaris sobre el risc dels pacients de patir un accident cardiovascular en els deu anys següents: la dieta DASH (Dietary Approaches to Stop Hypertension), una dieta rica en fruites i verdures; i la dieta occidental, que sol ser baixa en fruites i verdures i alta en greixos i sodi.
Els resultats de l’equip, publicats en la revista científica ‘The American Journal of Cardiology’, suggereixen que, si bé la dieta DASH i la dieta de fruites i verdures van reduir cadascuna d’elles les puntuacions de risc en aproximadament un 10 per cent durant un període de vuit setmanes, la dieta DASH va conferir beneficis addicionals a les dones i als adults de raça negra en comparació amb la dieta occidental.
Les malalties cardiovasculars (ECV) continuen sent la principal causa de mort i es cobren més de 800.000 vides a l’any. Una dieta sana és una de les estratègies clau de l’estil de vida per a reduir els factors de risc de les malalties cardiovasculars, com la hipertensió arterial i els nivells de colesterol, i, en última instància, prevenir la cardiopatia ateroescleròtica, és a dir, l’enduriment i estrenyiment de les artèries causat per l’acumulació de greix que pot provocar un infart i un ictus. No obstant això, hi ha poques dades per a orientar les decisions dels pacients sobre quina dieta cardiosaludable adoptar.
“Mentre que els metges i els pacients es basen en les àmplies dades disponibles a l’hora de triar el tractament farmacològic adequat per a prevenir la malaltia cardiovascular ateroescleròtica, existeixen poques proves que informin sobre les expectatives de reducció del risc de les intervencions establertes en l’estil de vida. El nostre estudi suggereix que els beneficis associats a aquestes dietes poden variar segons el sexe i la raça. Mentre que una dieta rica en fruites i verdures va produir reduccions en el risc per a les dones i els participants negres, l’efecte amb la dieta DASH va ser dues vegades major en les dones i quatre vegades major en els adults negres”, ha comentat un dels responsables de la investigació, Stephen P. Jurashcek.
Per a determinar l’efecte de les diferents dietes sobre el risc de malaltia cardiovascular ateroescleròtica d’un individu, Juraschek i els seus col·legues van obtenir dades de 459 adults d’entre 22 i 75 anys que van participar en l’assaig DASH original entre 1994 i 1996.
Els participants, que eren aproximadament la meitat dones i la meitat negres, van ser assignats a l’atzar a una de les tres dietes durant vuit setmanes.
La dieta de control era rica en greixos totals, greixos saturats i colesterol. La dieta de fruites i verdures proporcionava més productes, però no es diferenciava significativament de la dieta de control. La dieta DASH també aportava més fruita i verdura, però posava l’accent en els cereals integrals, les proteïnes magres, la fruita seca i els lactis baixos en greix, al mateix temps que reduïa els greixos, els greixos saturats, el colesterol i el sucre.
Publicat per primera vegada l’any 1997, l’assaig DASH va demostrar que, entre els adults amb pressió arterial elevada i hipertensió, la dieta DASH no només va reduir la pressió arterial sistòlica, sinó també els nivells de colesterol HDL, en comparació amb la dieta de control. Es va demostrar que una dieta rica en fruites i verdures reduïa la pressió arterial sistòlica en menor mesura, però també millorava els nivells de colesterol HDL.
Quan Juraschek i els seus col·legues van comparar les dades, van descobrir que tant la dieta DASH com la dieta de fruites i verdures havien reduït el risc dels participants de patir malalties cardiovasculars ateroescleròtiques durant 10 anys en aproximadament un 10 per cent en general.
No obstant això, l’efecte no va ser consistent en tots els aspectes demogràfics. La dieta DASH va reduir la puntuació de risc a 10 anys entre les dones en gairebé un 13 per cent, en comparació amb poc més del 6 per cent entre els homes. A més, DASH va reduir la puntuació de risc a 10 anys en gairebé un 14 per cent entre els adults de raça negra, enfront de només un tres per cent entre els adults que no són de raça negra.
