L’alimentació és fonamental per a la salut i, a nivell mundial, es calcula que els factors de risc dietètics provoquen 11 milions de morts i 255 milions d’anys de vida ajustats per discapacitat a l’any. En un nou estudi, els investigadors han utilitzat els meta-anàlisis existents i les dades de l’estudi de la Càrrega Global de Malalties per a construir un model que permet l’estimació instantània de l’efecte sobre l’esperança de vida (EV) d’una sèrie de canvis dietètics.
Un adult jove podria afegir més d’una dècada a la seva esperança de vida si canviés la seva dieta d’una típica dieta occidental a una dieta optimitzada que inclogui més llegums, cereals integrals i fruita seca, i menys carn vermella i processada, segons un nou estudi publicat en la revista ‘PLOS Medicine’. En el cas de les persones grans, l’augment previst de l’esperança de vida gràcies a aquests canvis dietètics seria menor, però tot i així substancial, segons aquest estudi realitzat per l’investigador Lars Fadnes, de la Universitat de Bergen (Noruega), i els seus col·legues.
Per als adults joves dels Estats Units, el model estima que un canvi sostingut d’una dieta occidental típica a una dieta òptima a partir dels 20 anys augmentaria l’EV en més d’una dècada per a les dones (10,7 anys) i els homes (13 anys). Els majors guanys en anys d’EV s’obtindrien menjant més llegums (dones: 2,2 i homes: 2,5), més cereals integrals (dones: 2,0 homes: 2,3), més fruita seca (dones: 1,7; homes: 2,0), menys carn vermella (dones: 1,6; homes: 1,9) i menys carn processada (dones: 1,6; homes: 1,9).
El canvi d’una dieta típica a la dieta optimitzada a l’edat de 60 anys podria augmentar l’EV en 8,0 (4,8-11,2) anys en el cas de les dones i 8,8 (5,2-12,5) anys en el cas dels homes, i les persones de 80 anys podrien guanyar 3,4 anys (dones: 2,1-4,7 i homes: 2,1-4,8) amb aquests canvis dietètics.
“Comprendre el potencial relatiu de salut dels diferents grups d’aliments podria permetre a les persones obtenir guanys de salut factibles i significatives”, afirmen els autors. “Fins ara, les investigacions han demostrat els beneficis per a la salut associats a grups d’aliments separats o a patrons dietètics específics, però han donat poca informació sobre l’impacte en la salut d’altres canvis en la dieta”, afegeixen, i conclouen: “La nostra metodologia de modelització ha satisfet aquesta llacuna”.
