Dels borregos, en farem torrons

El torró de borrego, fet amb aquesta pasta seca i dolça típica de Cardedeu, és digestiu i té un gust anisat que resulta refrescant

De tota la vida, quan Cardedeu ve de camí, cotxes i autocars hi han fet parada per comprar borregos a les fleques i pastisseries del municipi, on aquesta pasta dolça, seca i de gust anisat es fa, com a mínim, des del segle XVIII. El borrego té la forma i la textura d’una llesqueta de pa torrat i es creu que s’anomena així precisament perquè és dur de rosegar, com el mascle de l’ovella, que té fama de tossut.

Com els carquinyolis, els borregos se solen menjar sucats amb llet, cafè, xocolata, vi dolç o ratafia. Però les dues pastes són molt diferents. Els borregos es fan amb llevat, sense ametlles i amb molta menys quantitat de sucre que els carquinyolis. De fet, els borregos són coneguts per les seves qualitats diürètiques. En temps passats els apotecaris i les farmàcies ja en venien com a elixir per combatre el mal d’estómac. Aquests efectes s’atribueixen al comí de prat -la llavor que els dóna el gust anisat- i a les herbes aromàtiques, que són la part secreta de la fórmula dels mestres pastissers de Cardedeu.

Torró col·laboratiu

Fa quasi 20 anys, la fira nadalenca de la vila va voler distingir-se i innovar a través de la tradició. Així, el Nadal de l’any 2000, els cinc pastissers del poble van presentar un torró de borrego que va ser creat entre tots, de manera col·laborativa. Des de llavors, l’esdeveniment es coneix com la Fira de Nadal i del Torró Artesà i lliga amb la tradició torronera de la vila. Fins abans de la guerra, ens explica el pastisser cardedeuenc Josep Maria Pinella, per Nadal sempre s’hi havia fet la Fira del Torró.

El 2000, els pastissers de Cardedeu van unir esforços per crear la primera versió del torró de borrego

Perquè us en feu una idea, el torró de borrego s’assembla al clàssic torró de massapà però, en comptes de dur-hi fruites, nous o rovell, porta borrego trinxat i comí del prat, una llavor que és cosina germana de la matafaluga però que té un gust d’anís més pronunciat.

Pinella és un dels cinc pastissers que el van dissenyar i assegura que és un torró molt singular: “És completament diferent de la resta. L’anís li dóna un toc refrescant i el borrego, que és lleuger i digestiu, deixa una sensació molt neta a la boca”.

Durant aquests dies de Nadal, a Cardedeu també s’hi podrà trobar una altra varietat d’aquest torró, el de cruixent de borrego. Està cobert de xocolata dura i farcit d’un trufat de xocolata amb nata i d’unes làmines fines de borrego torrat. A algunes barres s’hi afegeix ratafia, que es porta la mar de bé amb la pasta local i amb la xocolata. 

Les pastisseries també són plenes de borregos, és clar, i no només dels torrats. Hi ha barres de borrego tou, que és el pa dolç que posteriorment es llesca i es torra per fer la pasta que tots coneixem. Les fleques de Cardedeu en venen cada dia. El borrego tou té un aire abrioixat però és més lleuger que el briox perquè no porta ous. I les barres són llarguíssimes, de quasi seixanta centímetres! Pels enamorats del dolç, hi ha el borrego llaminer, que es talla més prim que el tradicional i porta crema cremada per sobre.

Per Nadal, les pastisseries de Cardedeu venen tot tipus de torró artesanal, també el de borrego

La Fira de Nadal i del Torró Artesà es va celebrar a mitjans de desembre i va comptar amb un munt d’activitats per a tots els públics. A Cardedeu en saben un niu, de muntar fires. El rei Jaume I, amb la Carta de Repoblament de 1272, va establir una sèrie de privilegis pel municipi, entre els quals hi havia la celebració periòdica d’un mercat i d’una fira. Encara avui, s’ho prenen molt seriosament. La seva fira més emblemàtica, la de Sant Isidre, acull cada primavera vint-mil visitants. Està dedicada, sobretot, a la indústria ramadera, però un dels clàssics de l’esdeveniment és el Concurs Mundial de Menjadors de Borregos. Poca broma, amb les fires de Cardedeu!

Nou comentari