Què seria de nosaltres sense les carmanyoles? Són pràctiques i tots les fem servir diàriament, però hi ha un munt de preguntes que sorgeixen al voltant d’aquest utensili. Com per exemple: És cert que hi ha materials que no poden entrar en contacte amb la calor? Les transportem correctament? Tots els plats preparats poden anar dins d’una carmanyola? Aquests són només alguns del dubtes que envolten aquest utensili tan útil. I, per aquest motiu, ‘La Vanguardia‘ ha parlat amb una experta en seguretat alimentària, un cuiner professor de l’àrea de conservació d’elaboracions i dues científiques especialistes en cuina i materials.
“Les carmanyoles sempre han de ser aptes per a microones, i ho podem saber mirant els símbols que hi ha en el propi envàs”, diu l’experta en seguretat alimentària Gemma del Caño. Si triem aquest tipus d’envàs ens assegurem d’evitar el risc que algunes partícules del material de la carmanyola es desprenguin quan l’escalfem i actuïn en el nostre cos interferint en el sistema endocrí –el cos creu que són hormones pròpies- i d’altres funcions.
L’experta recorda la importància de comprovar que els envasos portin el símbol d’ús de microones si volem escalfar els aliments que contenen, o fins i tot cuinar-los dins, encara que sigui mínimament. “Si no ho indica, serà només un recipient per a conservació. En aquest cas, per a escalfar l’elaboració, haurem de col·locar-la en un plat abans d’introduir-la en el microones”.
El vidre és un material totalment inert, és a dir inactiu i sense cap reacció: “Si he de triar alguna carmanyola, sempre triaré la de vidre”, diu Camila Barreneche. “Si has de col·locar un brou calent el fas molt més tranquil”, apunta Lluís Massanés, professor de preelaboració i conservació de l’escola ESHOB. Però això no significa que no tingui també algun inconvenient. “Es trenca més fàcilment, pesa més i també és més car”, explica Barreneche. D’altra banda, els de vidre es poden ficar en el microones i fins i tot en un forn sense cap problema, i també tenen més vida.
“A la carmanyola mai hauríem de barrejar aliments crus amb cuinats, ni, per exemple, fruita o verdura sense rentar amb aliments cuinats”, explica Gemma del Caño. L’objectiu és evitar que es doni contaminació creuada i per tant que els patògens dels crus passin al que està cuinat, o que s’acceleri la seva reproducció per la calor. Pel mateix motiu, Laia Badal també considera poc recomanable unir a un contingut calent un altre amb una temperatura més freda.
Per a Laia Badal, l’anomenat Batch cooking o la planificació setmanal del que menjarem, és més que una moda en la qual les carmanyoles tenen el seu lloc. “Es tracta de preparar totes les bases dels plats que prendràs per a poder durant la setmana fer combinacions i crear menús ràpids que podem prendre a casa o envasar en carmenyoles per a portar”, explica. El Batch cooking estalvia temps i també permet racionar les elaboracions evitant tirar menjar.
D’altra banda, a l’interior de la nevera les elaboracions que hem guardat en carmanyoles “han d’estar dos o tres dies màxim, depenent del producte”, explica del Caño, que aconsella col·locar-les sempre ben tancades a la part superior del frigorífic, “deixant els aliments sense cuinar en la zona inferior per a evitar contaminacions”.
“Si t’emportes una amanida d’enciam, tomàquet… a la feina és millor que no la guardis amanida si pots posar-li oliï quan la vagis a menjar”, explica Massanés. El motiu no és tant de seguretat alimentària com organolèptic, perquè quedarà millor i resultarà més saborosa. Si li tirem l’oli a l’enciam correm el risc que se’ns estovi.
