El diòxid de titani (E171) és un additiu que fins ara era molt normal que s’utilitzés a la indústria alimentària per les seves propietats blanquejants i opacitants, per la qual cosa no era estrany trobar-lo a la llista d’ingredients de llaminadures, productes de xocolata, galetes i xiclets, així com en complements alimentaris.

L’EFSA considera que no és segur

Tot i això, aquesta substància és considerada com a potencialment perillosa: l’Agència Europea de Seguretat Alimentària, EFSA, després d’avaluar-lo, va determinar fa uns mesos que l’ús d’E171 no era segur, ja que les dades existents no permeten descartar la seva genotoxicitat, per la qual cosa no pot establir-se una ingesta diària admissible. Indiquen que no suposa un risc imminent per a la salut, però recomanen que s’eviti el seu ús.

Les conclusions de l’EFSA no van sorprendre: des de fa temps es qüestiona la seguretat d’aquest additiu, l’ús del qual, com el de la resta de colorants alimentaris, és prescindible.

Un additiu | OCU
Un additiu | OCU

OCU va sol·licitar que es prohibís el seu ús

L’OCU ha mostrat reiteradament la seva preocupació per l’ús d’aquesta substància en alimentació, demanant la retirada de l’autorització de l’ús del diòxid de titani com a additiu alimentari.

No hi ha motius per a utilitzar el diòxid de titani: només té una funció estètica, sense que hi hagi cap raó tècnica que avali la seva necessitat, i la seva seguretat no està demostrada, com confirma l’informe publicat el mes de maig passat per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària.

Canvis en la fórmula dels productes

La normativa publicada per la Comissió Europea va concedir un període de 6 mesos per a reformular els productes eliminat l’E171 de la seva composició, i aquest termini va finalitzar el 7 d’agost de 2022. A partir d’aquesta data, ja no es poden posar al mercat aliments que continguin aquest additiu. Els aliments que ja estan en els comerços podran vendre’s fins a la fi de la seva vida útil, és a dir, fins que expiri la seva data de caducitat o consum preferent.

Additius, quants menys, millor

Sense ànim de caure en la quimiofòbia, l’OCU insisteix en evitar recórrer als additius que no siguin necessaris. Els colorants com aquest E171 són un bon exemple d’additiu innecessari. Fins i tot encara que no hi hagués cap dubte sobre els seus possibles riscos, el seu ús és completament prescindible. No obstant això, hi ha molts altres additius que sí que s’han d’utilitzar, són necessaris o fins i tot imprescindibles per a garantir la seguretat d’alguns aliments.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa