Comprar el millor peix no és una tasca gens fàcil. Tot just quan mor un peix comencen a proliferar en la seva superfície diferents bacteris, i avança molt ràpidament la degradació i descomposició dels teixits i molècules de l’animal.
És bàsic que des del mateix moment de la captura es comencin a prendre mesures. El consumidor final l’única possibilitat que té a les seves mans és comprar el peix més fresc possible i conservar-lo a casa en òptimes condicions. Per a això, òbviament és imprescindible saber distingir el peix fresc d’aquell que no ho és.
5 trucs per a reconèixer el peix fresc
1. El color de la gala ha de ser tirant a vermellós, mai marró. Demana-li al peixater que t’ensenyi sempre la gala i ho veuràs claríssimament.
2. Els ulls han d’estar vius, brillants i sortints. Mai enfonsats.
3. El peix com més tens i més ferm, millor. Passades les hores el rigor mortis es va perdent i el peix tendeix a estovar-se.
4. Molt millor si brilla, com més ho faci més fresc serà. Fes la prova, comparal’ amb un altre que brilli menys, notaràs de seguida la diferència.
5. El recobriment del budell ha d’estar complet i brillant. La del lluç, per exemple ha de ser negra i brillant.
5 claus per a saber si la peixateria és de fiar
Les peixateries a més d’oferir-te un bon producte també han d’encarregar-se de mantenir la frescor del seu producte. Ho sabràs si segueixen almenys aquestes pautes:
1. És un bon signe que el peix estigui embolicat amb gel o, almenys, que estigui sobre una base de gel.
2. En la peixateria no ha d’haver-hi grans munts de peix.
3. S’ha de col·locar en caixes, sobre una superfície inclinada, per a permetre la sortida de líquids.
4. Les fonts de calor, com uns focus de llum dirigits al peix, no faciliten la conservació.
5. No és una bona pràctica que es regui o polvoritzi el peix amb aigua. Pot ser una manera d’emmascarar la falta de frescor, perquè gràcies a l’aigua el peix brilla més i no sembla ressec.
Conserva’l bé
Per a conservar el peix de manera òptima, treure-li les vísceres el més aviat possible, excepte si resulten necessàries per a la seva preparació culinària, com en les anxoves en salaó. Després, renta’l amb aigua per fora i per dins, netejant bé la cavitat abdominal. Però hi ha més:
1. Guarda el peix en un embolcall o envàs hermètic perquè no es ressequi i no s’escapin els seus sucs, ja que poden contaminar altres aliments en el frigorífic.
2. El peix que vagis a menjar en menys de 48 hores, guarda’l a la nevera, on més s’acosti la temperatura als 0 °C.
3. El que no vagis a consumir en dos dies, ho has de congelar. Aguantarà fins a 3 mesos si és pescat blau, i fins a 6 si és peix blanc.
4. Els peixos petits, tipus sardina o aladroc, no convé congelar-los, excepte per a matar els seus paràsits (anisakis). Per a evitar la intoxicació per anisakis, també és important que tota la carn del peix quedi ben feta.
