T’encanten els musclos en escabetx? Però et costa saber quina llauna comprar? Doncs et donem alguns trucs per poder reconèixer una bona llauna de musclos en escabetx. Segons publica ‘La Vanguardia‘, quan es tracta de musclos i altres bivalves dels que es compren enllaunats, la mida importa. I molt. Tot i que no cal fixar-se només en el nombre d’exemplars que se sol indicar a la llauna. Ni tampoc creure que si els musclos són petits seran de pitjor qualitat. Sí que és cert que s’acostumen a valorar més els grans, sobretot quan es tracta de conserves, però en alguns llocs es consideren més gustosos els de roca, que solen ser bastant petits.
En tot cas, triar uns o altres en funció de la seva grandària dependrà de com s’hagin de menjar. Si és per a un aperitiu, sempre queden millor els grans, però si s’incorporaran a un ‘salpicón’, alguna amanida fresca o fins i tot un guisat, potser convé més comprar-los més petits. El propi gust també influeix en l’elecció, ja que hi ha qui prefereix un musclo més mitjà, sigui de llauna o fresc, que un gegant.
En relació a a les mesures, la legislació espanyola regula el calibre en el que es coneix com a “Norma de qualitat per al musclo, la cloïssa i l’escopinya en conserva”. És a dir, que el fabricant no pot posar en l’envàs si són més o menys grans segons el seu propi criteri, sinó que ha d’ajustar la denominació als pesos per peça que s’estableixen legalment.
En el cas dels musclos es considera que un exemplar és petit quan no arriba als 5,5 grams; el mitjà ha de pesar més de 5,5; el gran, per sobre de 7,5, i el gegant supera els 9 grams per musclo. Ara bé, no cal fiar-se només en el nombre de peces que s’indica en la llauna per a saber a quina grandària dels quatre reconeguts per la regulació s’ajusta.
Per a determinar-ho cal establir una relació entre el pes del contingut de la llauna escorregut i el nombre d’exemplars que apareix en l’envàs. És així perquè les llaunes poden contenir més o menys líquid. És a dir, major quantitat d’escabetx, oli, salsa de petxines de pelegrí o el seu propi suc natural, que són algunes de les nombroses preparacions que ofereix el mercat. D’aquí ve que calgui calcular-ho dividint el pes del contingut sense comptar el líquid, pel nombre de peces de la llauna.
Un altre aspecte a tenir en compte és la qualitat. Per a determinar-la, el preu sol ser un punt de partida. Però no una certesa absoluta. És més precís fixar-se, per exemple, en la procedència dels musclos. Que siguin de les ries gallegues, o d’altres zones de recol·lecció de les costes espanyoles, oferirà majors garanties que els que venen des de Xile i altres països de l’entorn. I aquests últims, en conseqüència, són molt més barats.
