Les maneres de taula no són una mera qüestió de protocol, sinó que són un reflex de la convivència. Actualment, en qualsevol àpat acostumem a veure gent que crida, pares que deixen jugar els nens enmig del restaurant, adults que no saben utilitzar els coberts- el primer que fan, per exemple, és posar-se el ganivet a la boca- i comensals lligats al mòbil. Per cert, a quin costat del plat s’ha de col·locar el mòbil, segons l’etiqueta? A l’esquerra, a la dreta, frontalment? Naturalment és una broma!

I ara que ve Nadal, hem de cantar a taula, fent cas de l’adagi que diu “qui canta a taula i riu al llit no té el seny ben eixerit” (o complit, i altres variants). Ho explico al meu llibre “100 refranys del menjar i el beure”.

Les “maneres de taula” eren prou refinades a la Catalunya medieval, tal com podem veure al manual del s. XIV Com usar bé de beure e menjar, de Francesc Eiximenis. Aquest frare gironí, professor universitari europeu, bisbe d’Elna i conseller de la ciutat de València  escriu sobre el “comport”- preciosa paraula medieval- que  “si  has a servir, guarda que ans que los convidats se asiguen sia apparellat e endreçat tot ço que mester hajes, ço és, coltells esmolats, talladors e escudelles e greals (gresals, plates) taula endreçada e aygua a mans ab tovalles netes apparellades, ventalls si temps n’ és”. Com podem veure, no es descuidava cap detall.

Els catalans empraven un plat per a cada comensal, forquilles, ganivets i tovallons, mentre que el vi era servit en copes de vidre (cosa excepcional a l’època, ja que la gent rica preferia l’argent). Igualment ja existia el menjador -tinell si pertanyia als palaus- i la taula fixa amb els seus seients, a part de les “taules plegadisses per si es presentaven nous convidats. Aquest, doncs, va ser, culinàriament, un país de referència, admirat a Itàlia i arreu per la seva cuina. Així ho testimonien Platina (humanista del s. XV), Martino de Como (cuiner, s. XV) o documents diversos (com del cardenal Francesco Gonzaga, que parla dels “coberts a la catalana”), i fins i tot Grimod de la Reynière (finals del XVIII), el primer periodista gastronòmic de la història. Catalunya i Itàlia anaven a l’uníson en el refinament del menjar: i, no obstant, aquesta aportació catalana encara és poc coneguda, fins i tot en els ambients acadèmics i cultes i, no cal dir, en els mitjans de masses: per exemple, en un programa de TV anomenat El Favorit, es feia menjar els Borja com a porcs, contravenint qualsevol realitat històrica.

Taula, forquilla, ganivet, tovalló: tots aquests elements de polidesa i civilitat en el menjar són usats pels balears, valencians i catalans medievals, cosa que esta exhaustivament demostrada per diversos documents medievals -sense oblidar la literatura, com el Tirant lo Blanc-.

A Castella -segons  autors com Juan Eslava Galán- l’ús del tovalló i de la forquilla o forqueta (broca) no hi entra fins el segle XVIII. M. Emilia González Sevilla, A la mesa con los reyes de España, afirma categòricament que “Durante la Edad Media no se utilizaban manteles, servilletas ni tenedores”No es queda enrere César Aguilera, professor de la Universitat Complutense, autor de la Historia de la alimentación mediterránea, que diu el mateix, a causa dels desconeixement de fonts no castellanes. Dues conclusions. Els castelllans estaven poc civiltizats -si més no en les maneres de taula- i, com veiem, fins i tot els historiadors fan política-ficció. Els catalans -val la pena saber-ho- a l’Edat Mitjana ja no érem espanyols.  

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa