Apicultors protesten contra la normativa valenciana que limita la producció de mel de taronger

Alerten que la imposició de fortes multes traslladarà la pressió dels productors valencians cap a territoris limítrofs

Apicultors de les Terres de l’Ebre s’han sumat aquest divendres al migdia a la caravana d’uns 300 vehicles pels carrers de València per protestar en contra de la nova normativa del País Valencià que limita i sanciona la producció de mel de taronger en aquest territori. Alerten que la imposició de multes de fins a 60.000 euros amb l’objectiu teòric d’evitar la pol·linització creuada dels cítrics que produeix pinyols al fruit tindrà conseqüències també sobre la seva activitat: no només perquè ja no podran deixar les seves arnes en camps de municipis veïns del País Valencià, sinó perquè els apicultors d’allí –amb el triple de caixes que els catalans- podrien traslladar-se a les Terres de l’Ebre i forçar el desplaçament dels autòctons.

Formada principalment per camions, la caravana de vehicles, amb la participació d’una desena de productors del Perelló (Baix Ebre), ha desfilat pels carrers de la ciutat –passant per davant de la Conselleria d’Agricultura- per mostrar la seva disconformitat amb la modificació de la Llei de Ramaderia valenciana que els impedeix situar les seves arnes a menys de quatre quilòmetres dels camps de cítrics entre els mesos de març i maig. El govern valencià preveu que l’incompliment de la mesura es castigui amb sancions d’entre 3.000 i 60.000 euros. A la pràctica, expliquen des del sector, això els impedirà produir allí mel de taronger, una de les principals varietats.

Per als productors ebrencs, la mesura els genera perjudicis en diversos fronts. D’una banda, perquè amb l’entrada en vigor serà ja molt complicat poder traslladar les seves arnes als camps de municipis pròxims, principalment la zona del Baix Maestrat, per produir mel de taronger. Però, sobretot, segons apunta el president de la Cooperativa Apícola Tarragonina, Jordi Brull, el fet que s’impedeixi treballar els abellers valencians, que amb 360.000 caixes tripliquen la capacitat productiva de Catalunya, es poden veure forçats a traslladar-se a altres territoris.

“No podran posar-les al taronger i les repartiran en les zones limítrofs al País Valencià, entre les quals, la nostra zona. Això ens obligarà a nosaltres a desplaçar-nos més cap al nord o modificar les rutes de transhumància també més cap al nord”, alerta el mateix Brull. És a dir, existeix el risc d’un considerable increment de la pressió d’aquesta activitat sobre el territori, on ja actualment municipis com Tortosa, Alcanar i Santa Bàrbara ja limiten la ubicació d’arnes als cítrics durant alguns mesos de primavera.

Teòricament, la mesura del govern valencià –que ha intentat desactivar la protesta d’aquest divendres oferint una moratòria de dos anys- té com a objectiu limitar els efectes del que es coneix com a pol·linització creuada dels cítrics, per la qual les varietats híbrides més noves –plantades durant els anys 80 i 90 del segle passat- acaben generant fruits amb pinyols, molt menys apreciats pels consumidors i, per tant, amb uns preus i una sortida molt inferior als mercats. I si bé anys enrere el govern valencià subvencionava els apicultors perquè no s’apropessin a alguns d’aquests camps, la normativa ha anat canviant progressivament fins la modificació legislativa que preveu les multes esmentades.

Els abellers, però, recorden que els camps amb varietats tradicionals requereixen l’activitat pol·linitzadora de les abelles per fer un bon quallat i donar fruit de bon calibre i qualitat. En aquest sentit, assenyalen que darrera de les pressions al govern valencià per limitar l’activitat apícola prop de plantacions noves de varietats híbrides hi ha grans empreses del sector de la ceràmica o la construcció que anys enrere van decidir reinvertir els seus beneficis de forma especulativa en el conreu de cítrics, també adquirint importants extensions de terreny a les Terres de l’Ebre per produir.

Nou comentari