No tots els productes alimentaris i begudes que es publiciten com a mediterranis, en al·lusió a un estil de vida saludable, ho són en realitat, o com a mínim no la majoria. Així ho revela un estudi elaborat per les investigadores Mireia Montaña, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Mònika Jiménez, professora del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que conclou que la majoria dels productes alimentaris i begudes publicitats sota el concepte “mediterrani” no estan inclosos en la piràmide nutricional de la dieta mediterrània.
En la investigació es van analitzar 1.219 anuncis d’aliments de 103 productes, i 541 anuncis de begudes de 109 productes, corresponents a publicitat difosa en diferents tipus de mitjans de comunicació a Espanya (diaris, revistes, televisió, ràdio, internet, etc.) entre 2011 i 2020. Els resultats van mostrar que només el 13,59% dels productes publicitats sota el reclam “mediterrani” tenien un valor nutricional alt, segons el seu valor Nutri-Score. En relació a la resta, un altre 13,59% tenia un valor nutricional molt baix i un 29,13%, baix; un 25,27% va obtenir un valor nutricional mitjà, i un 19,42% tenia un valor nutricional mig-alt.
Com explica Mireia Montaña, portaven temps analitzant el contingut de la publicitat de productes d’alimentació, sobretot aquells destinats a nens i nenes, quan, en analitzar les paraules clau més utilitzades en els anuncis, es van adonar que molts d’aquests productes es vinculen a la dieta mediterrània i això crea la falsa sensació que són saludables. D’aquí ve que, encara que no sigui estrictament publicitat enganyosa, totes dues investigadores creuen necessària una regulació més estricta.
“Segons la legislació espanyola aplicada a la publicitat, no és estrictament publicitat enganyosa. Però la llei de la publicitat data dels anys vuitanta i té grans imprecisions, a més de ser molt vaga en certs aspectes”, assenyala Mònika Jiménez. “Per això, encara que alguns dels components d’aquests productes estan emparats en el concepte de dieta mediterrània, en realitat es tracta de publicitat enganyosa, ja que tenen només algun component que forma part de la piràmide nutricional de la dieta mediterrània. Si analitzes l’etiquetatge, no tenen molt de producte saludable. És a dir, no es mira el producte complet”, afegeix.
Concretament, els productes alimentaris que més recorren al reclam de “mediterrani” són el tomàquet fregit i les salses, seguits de sopes i menjar precuinat. En relació a les begudes, el 89% de les begudes que ho utilitzen en el període estudiat són alcohòliques. I es tracta d’una tendència que creix cada any. “De 6 productes alimentaris que utilitzaven el reclam ‘mediterrani’ el 2011 passem a 20 en 2020. A més, aquest últim any només un 30% dels productes es consideren de valor nutricional alt o mig-alt. En begudes, la tendència també és la mateixa: passem de 8 begudes que usaven aquest reclam en 2011 a 16 en 2020”, assenyala Mireia Montaña. “Desafortunadament, trobarem cada vegada més aquest tipus de reclams publicitaris amb una base incerta perquè és una cosa que embeni. Tot el natural ven”, afegeix Mònika Jiménez.
Un reclam que pot danyar la salut
Una de les principals raons per a fomentar una alimentació saludable basada en la dieta mediterrània és combatre l’obesitat. Com porten anys advertint els experts, l’obesitat s’ha convertit en una “epidèmia” en la societat actual. Segons l’OMS, el 44% de les persones adultes de 18 anys o més tenen sobrepès o són obeses. I el panorama no és diferent a Espanya: l’Enquesta Europea de Salut a Espanya de l’any 2020 va revelar que un 16,5% d’homes de 18 anys o més i un 15,5% de dones pateixen obesitat. La principal causa d’aquesta situació és una dieta basada en productes de nivell nutricional baix que, al seu torn, són rics en greix, sal o sucres.
“La dieta mediterrània ha estat reconeguda com un patró dietètic que té múltiples beneficis per a la salut i contribueix a molts altres objectius de desenvolupament sostenible proposats per les Nacions Unides”, recorda la professora Mireia Montaña, també investigadora del Grup d’Aprenentatges, Mitjans de comunicació i Entreteniment (GAME) de la UOC. “Conscient d’aquests beneficis, la publicitat ho utilitza com a reclam per a arribar als consumidors, però el llenguatge enganyós pot danyar la salut dels consumidors”, indica la professora de la UOC.
A més d’una regulació més rigorosa, les investigadores conclouen que també és necessari formar al consumidor perquè entengui les etiquetes nutricionals. “Al cap i a la fi estem parlant d’aliments i, per tant, de salut. Però en nutrició tot és molt laxe, i no hauria de ser així perquè una mala alimentació es tradueix en llits d’hospital, obesitat i malaltia”, afirma Jiménez.
