El canvi climàtic que patim afecta a molts més àmbits dels que pensem d’entrada. I un d’aquests és, sens dubte, el dels aliments. “Potser Espanya perd la seva posició de ser l’horta d’Europa en un futur mig-llarg”, augura el científic titular de l’Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA), pertanyent al CSIC, José Luis Gabriel. Aquest qualificatiu no és només un lema publicitari: l’estat és el país que més productes hortofructícoles frescos exporta de la UE, tal i com recull el Banc d’Aliments de Madrid.
L’any passat van sortir cap a Alemanya, el Regne Unit i França, entre altres, 5,7 milions de tones per un valor de 6.576 milions d’euros, segons les dades de la Federació Espanyola d’Associacions de Productors Exportadors de Fruites, Hortalisses, Flores i Plantes vives (Fepex). La majoria van ser pebrots, cítrics, enciams, tomàquets o alvocats, el cultiu dels quals requereix més aigua que altres productes, ja siguin de tipus extensiu, com el blat de moro, o intensiu, com uns altres hortícoles. “Totes aquestes produccions el normal és que es vagin movent al nord. El que està a Almeria segurament d’aquí a uns anys acabarà a Barcelona i, en uns pocs més, a França o Alemanya, perquè tindran unes temperatures més suaus que les nostres, i aigua”.
La petjada hídrica
Espanya és el segon país d’Europa amb major petjada hídrica, tot i ser el més àrid de la UE, segons un estudi del Centre d’Estudis i Recerca per a la Gestió de Riscos Agraris i Mediambientals (CEIGRAM) de la Universitat Politècnica de Madrid. Aquest és un indicador que mesura el volum total d’aigua dolça que s’usa per a produir els béns i serveis de consum: segons l’estudi, la petjada és de 6.700 litres per persona i dia.
Canviar uns aliments per altres?
Els cultius que donen fama a les hortes de Múrcia, València o Almeria, es podran reemplaçar per productes dels tròpics? No és tan senzill, explica Gabriel: “El problema del canvi climàtic moltes vegades no és que pugi la temperatura sinó que continuem tenint hiverns molt freds i canvis molt extrems”. Si continua el mateix ritme d’emissions de C02, en lloc d’aconseguir una reducció del 43% per a 2030, com assenyala l’últim informe de l’IPCC, els canvis en el camp espanyol seran més que evidents en 20 o 30 anys, segons l’expert de l’INIA: “Amb hiverns més freds, primaveres més curtes i càlides, i menys pluges i pitjor distribuïdes, hi haurà un problema: és fàcil que no es reemplacin els cultius per d’altres”.
L’augment de les temperatures globals, conseqüència de la crisi climàtica, ha provocat una reducció de la productivitat agrícola d’un 21% des de 1961, en comparació amb un escenari sense canvi climàtic, segons FAOSTAT. Això ha suposat una considerable reducció de la producció mundial d’aliments bàsics com l’arròs i el blat.
Mitigació i adaptació a la crisi climàtica
El sector agrícola tracta de reduir la seva pròpia contribució a la crisi climàtica utilitzant una menor quantitat de fertilitzants, amb la reducció de les emissions d’òxid de nitrogen o mitjançant el segrest de carboni (usar la capacitat del sòl per a eliminar CO₂ de l’atmosfera i desaccelerar l’escalfament), explica l’investigador de l’INIA. També és important canviar el xip per a adaptar-se i deixar de costat fins i tot els aspectes culturals.
Estem vivint canvis en els cicles de cultiu i en venen més. El repte del sector hortofructícola espanyol per al futur immediat és adaptar-se a un nou entorn difícil i canviant per a continuar liderant i garantint la producció que li caracteritza. I ja està començant a fer-ho: s’estan produint aliments que mai s’han conreat aquí i que procedeixen de llocs més àrids o amb estius més prolongats, i es conreen varietats de cicle més curt al mateix temps que es milloren els sistemes de reg.
Però el blat, el cacau, el cafè o el plàtan són alguns dels aliments que poden desaparèixer per les conseqüències de la crisi climàtica, segons l’organització Slow Food, que actua per a prevenir la desaparició d’aliments regionals.
