No només Ponts ha recuperat enguany la festa del Ranxo. També ho ha fet Vidreres. Aquest municipi de la Selva va haver de reinventar el seu tradicional Ranxo l’any passat: la festa es va adaptar a les restriccions sanitàries i els organitzadors van optar per preparar la recepta en un lloc “secret” per evitar aglomeracions. És una festa centenària, que només s’havia interromput durant la Guerra Civil, i que aquest any ha tornat amb força.
La Comissió del Ranxo ha recuperat les xifres d’abans de la pandèmia i des de primera hora del matí ha començat la cocció de 28 olles amb 100 litres cadascuna, que permeten repartir unes 3.000 racions. Centenars de persones s’han aplegat a la plaça Lluís Companys per reviure la tradició i esperar el seu plat. “Estem molt contents de poder-ho fer un altre cop. Ho trobàvem a faltar”, assegura el ranxer major i responsable del sofregit, Carles Sais. “Ho fem exactament igual que ho fèiem abans”, explica Sais, que admet que potser hi haurà menys gent però que la majoria tenia ganes de tornar a la festa.
A primera hora del matí, els membres de la Comissió del Ranxo han començat l’elaboració d’aquesta tradicional sopa. 135 trossos de pernil curat; 150 kg de monetes seques; 50 kg de cigrons cuits; 189 kg d’ossos; 180 de patates; 15 de botifarra negra i 15 més de blanca; 135 kg d’arròs i 27 kg de sal. I el secret: el sofregit amanit amb 60 kg de ceba de Figueres, alls, cansalada, pebre, vi ranci i moscatell.
Tot i que amb menys afluència que altres anys, centenars de persones s’han congregat per tornar a veure’n l’elaboració i fer cua per degustar-ne un plat. També per comprar en algunes de les parades que s’hi ha instal·lat, per participar a la rua –sense carrosses- i a la tradicional subhasta de productes sobrants.
“Estem molt contents que aquest any puguem tornar a celebrar el dia més important del municipi, una festa molt nostra“, assegura l’alcalde, Jordi Camps. En aquest sentit, recorda que l’any passat la celebració es va haver de “reinventar” per no “perdre l’essència” però que enguany s’han pogut tornar a fer 28 peroles. “Mica en mica anem recuperant la normalitat i esperem que l’any que ve també puguin tornar les carrosses i l’ambient que teníem anys enrere”, afegeix Camps.
En relació a això, admet que preveuen menys afluència d’altres poblacions però que el municipi ha recuperat la il·lusió d’aquesta tradició centenària. Així ho corroboren moltes de les persones que aquest matí estaven a la plaça. La Joana diu que estan molt “contents” de poder tornar a celebrar-lo. “És una festa que ens encanta i és de les més boniques”, remarca. També ho constata en Pere Petit, que tot i que hi veu menys gent, celebra que el Ranxo torni a ocupar la plaça. O l’Enric Marré, que avui, després de 33 anys, ha tornat a Vidreres per tornar a reviure la festivitat. “Són moltes les tradicions que s’han perdut i ja era hora que ens deixessin fer alguna cosa”, afirma.
